No hi ha un únic model de bon govern, però sí una responsabilitat compartida: prendre millors decisions i generar valor per a les organitzacions. Aquesta idea va ser el fil conductor de la VIII Jornada Anual del Club Consellers d’Esade Alumni, celebrada el passat 8 d’octubre a Madrid, en què consellers, directius i experts en governança van reflexionar sobre com evolucionen els òrgans de govern davant dels reptes de la regulació, la intel·ligència artificial, la competitivitat i l’impacte social. Un intercanvi d’experiències que va posar de manifest que els consells afronten reptes cada vegada més similars: dedicar més temps a l’estratègia, incorporar noves capacitats, reforçar la diversitat de perspectives i respondre a unes expectatives socials cada vegada més exigents.
El valor del criteri
La sessió inaugural va anar a càrrec de Mario Lara, director de l’Esade Center for Corporate Governance i d’Esade Madrid, i d’Ana Plaza (Consejeros 18), vicepresidenta de la Junta Directiva del Club Consellers. Durant la seva intervenció, Mario Lara va reivindicar el caràcter humanista d’Esade i va recordar que cap codi no pot substituir el criteri de les persones que seuen al voltant d’una taula de consell. El veritable repte, va assenyalar, és determinar si els òrgans de govern aporten valor real a les decisions estratègiques de les organitzacions i si dediquen prou atenció a les qüestions que poden transformar-ne el futur.
Per la seva banda, Ana Plaza va destacar la consolidació del Club Consellers com una de les comunitats de referència en aquest àmbit, amb més d’un miler d’integrants i una intensa activitat formativa i de mentoria orientada al desenvolupament de nous consellers.
La conferència inaugural va anar a càrrec de Carlos San Basilio, president de la CNMV, que va avançar algunes de les línies mestres de la revisió del Codi de bon govern de les societats cotitzades, la publicació del qual està prevista per al 2027.
Segons va explicar, l’objectiu és aconseguir un document més clar, més directe i centrat en les recomanacions que realment aporten valor. La revisió busca simplificar-ne el contingut, eliminar els aspectes que ja s’han incorporat a la legislació o a la pràctica habitual i reforçar les qüestions vinculades a la independència dels consellers, l’equilibri de poders i la qualitat de la supervisió.
La transformació tecnològica també ocupa un lloc destacat en aquesta nova revisió. La intel·ligència artificial i la digitalització passen a formar part explícitament de l’agenda dels consells, mentre que la sostenibilitat deixa de tractar-se com una qüestió emergent i s’integra com una dimensió transversal de la continuïtat i la competitivitat empresarial.
Un dels debats més enriquidors de la jornada va posar en diàleg les realitats de tres models empresarials molt diferents. Moderada per Rita Estévez (Consejeros 17), vocal de la Junta Directiva del Club Consellers, la taula va reunir Marta Martínez, Industrial Partner a CVC Capital Partners, consellera dominical a Tendam i UAX i consellera independent a Acerinox; Alejandro Ormazabal (EMBA08), vicepresident de Velatia i CEO de Whitehole, i Ana García Fau, consellera independent a Cellnex, Gestamp i CaixaBank.
Des de la perspectiva del capital risc, Marta Martínez va destacar la importància de disposar d’un pla detallat de creació de valor i d’una estreta alineació entre els accionistes i l’equip directiu. El seguiment continuat del creixement, les inversions i els resultats és una part essencial de la feina del consell, tot i que va insistir que la confiança i el compromís amb el projecte empresarial van més enllà del retorn financer a curt termini.
Alejandro Ormazabal, per la seva banda, va defensar els punts forts de l’empresa familiar, caracteritzada per una visió a llarg termini i per processos graduals de professionalització. La incorporació de talent extern i la separació entre les qüestions familiars i les empresarials es presenten com a elements clau per preservar la identitat del projecte sense renunciar a una gestió cada vegada més sofisticada.
En l’àmbit de les societats cotitzades, Ana García Fau va posar sobre la taula una realitat més estructurada, marcada per les comissions especialitzades, les avaluacions de riscos, la planificació de la successió i la relació permanent amb els mercats. Tanmateix, va advertir que la creixent complexitat reguladora no hauria de desplaçar el debat estratègic que ha de caracteritzar un consell eficaç.
La principal conclusió de la taula va ser que els millors consells no funcionen com una suma d’experts independents, sinó com a equips capaços d’integrar capacitats complementàries per crear valor col·lectiu.
La segona taula rodona va traslladar el focus al tercer sector i va reunir Almudena Martorell (Consejeros 22), presidenta de la Fundación A LA PAR i consellera independent d’ATRESMEDIA, i Ramón Reyes, president de l’Asociación Española Contra el Cáncer (AECC), moderats per Millán Berzosa (consejeros 23), vocal de la Junta Directiva del Club Consejeros.
La conversa va posar al centre la importància de convertir la missió d'una organització en una guia efectiva per a la presa de decisions. Els ponents van coincidir que les organitzacions socials afronten exigències creixents en àmbits com la professionalització, la sostenibilitat econòmica i la mesura de l'impacte, molt similars a les que experimenten les empreses.
Almudena Martorell va destacar les particularitats derivades del caràcter no remunerat dels patronats, una circumstància que influeix en la seva composició i funcionament i que obre nous debats sobre professionalització i dedicació. Per la seva part, Ramón Reyes va explicar els reptes de governar una organització complexa i altament descentralitzada com l’AECC, amb una estructura territorial extensa i activitats que comprenen des de l’atenció als pacients fins a la recerca científica.
El debat també va abordar les limitacions de mesurar el propòsit únicament mitjançant indicadors quantitatius. En àmbits com la inclusió social, la sensibilització o la millora de la qualitat de vida, l’impacte sovint va més enllà dels resultats econòmics o de les mètriques tradicionals.
La jornada va concloure amb una conversa entre Mario Lara i Helena Herrero, consellera independent a Naturgy i Mutua Madrileña, que va assenyalar algunes de les prioritats que marcaran l’evolució dels consells en els pròxims anys.
La intel·ligència artificial va ocupar un lloc destacat en la reflexió. Per a Helena Herrero, la qüestió no és si la tecnologia substituirà els consellers, sinó com els permetrà prendre millors decisions. En aquest escenari, el criteri, la responsabilitat i la capacitat crítica continuaran sent insubstituïbles.
La directiva també va subratllar la importància creixent d’aspectes com la cultura corporativa, la gestió del talent, el lideratge i els processos de successió. Al seu parer, les persones continuen sent el principal factor diferencial de les organitzacions i, per tant, han d’ocupar un lloc central en l’agenda dels consells.
A més, va reivindicar el paper de l’empresa com a actor social en un entorn caracteritzat per la polarització i la incertesa, així com la necessitat que els òrgans de govern fomentin relacions basades en la confiança, l’escolta i la transparència.
Al llarg de la jornada, es va repetir una mateixa idea des de perspectives molt diferents: el bon govern ja no es pot entendre únicament com a supervisió i compliment normatiu. Els consells estan cridats a tenir un paper decisiu en la definició de l’estratègia, la innovació, la gestió del talent i la creació de valor sostenible.
La VIII Jornada Anual del Club Consellers va confirmar així que no hi ha una fórmula universal per governar bé. Tanmateix, sí que hi ha principis compartits: independència, professionalització, visió a llarg termini, capacitat d’adaptació i compromís amb la missió de cada organització.
Aquest article s'ha elaborat a partir de les notes i conclusions recopilades per Millán Berzosa (Consellers 23), vocal de la Junta Directiva del Club Consellers, durant la trobada.
