Vés al contingut

Brèxit: qüestions i implicacions en clau geopolítica i econòmica

Castellà

21setembre 2016 de 19:00h a 20:30h

CRÒNICA

Arcadi Orrit (Lic&MBA 96)
, membre de la Junta Directiva del Club Finances ESADE Alumni, va presentar la primera sessió del curs organitzada pel Club sobre un tema que desperta gran interès entre els antics alumnes: les implicacions del Brexit. En l’acte hi van participar David Murillo, professor associat del Departament de Ciències Socials d’ESADE; Àngel Castiñeira (ADE 95), professor titular del Departament de Ciències Socials i director de la Càtedra LideratgeS i Governança Democràtica d’ESADE, i F. Xavier Mena, professor del Departament d’Economia, Finances i Comptabilitat d’ESADE i catedràtic d’Economia de la Universitat Ramon Llull.

Amb el 51,9 % de vots a favor, els ciutadans del Regne Unit van decidir en referèndum el 23 de juny passat abandonar la Unió Europea, un resultat que va sorprendre i preocupar els europeistes per les seves conseqüències per al conjunt de la Unió.

Transició de model


Durant la seva exposició, el professor David Murillo va apuntar que el Brexit "qüestiona la capacitat d’intromissió de la Unió Europea als estats i suposa una crisi institucional, perquè segons la resposta de la UE, hi haurà unes conseqüències o unes altres", i va afegir-hi la necessitat de preguntar fins a quin punt no estem en un període de transició. "El terrorisme i la immigració són els temes que més preocupen la ciutadania en aquests moments i la Unió Europea posarà l’atenció en la seguretat, però com que la nostra situació geogràfica no ens afavoreix, vindran temps complicats si no es resolen els conflictes a l’Àfrica", va assenyalar el professor.

Murillo va comparar el Brexit amb el vot pro-Trump i va manifestar que "els que esperen tornar a l’estat-nació han de saber que és un concepte del passat, perquè el que es necessita és més governança global i no pas posar fronteres". No obstant això, va reconèixer que la crisi del pensament neoliberal segueix en auge i la relació entre institucions, ciutadans i mercat, sense resoldre. "En aquest sentit, el Brexit és un punt més d’un procés de transició que implica una capitalisme més proper als ciutadans", va assenyalar.

Principals repercussions

Per Àngel Castiñeira, el Brexit no és una fissura, sinó una bretxa amb efectes a mitjà i a llarg termini en els acords legals i polítics, en temes territorials, en economia, en immigració i lliure moviment, i en política.

Si bé el Regne Unit era membre de la Unió Europea, la Unió Econòmica i la Unió Duanera, no formava part de l’espai Schengen, la zona euro, la unió bancària o el pacte fiscal europeu, de manera que "segons les negociacions, podria sortir totalment o parcialment de la Unió Econòmica i la Unió Duanera i tenir una relació amb la UE com la de Noruega, Islàndia i Liechtenstein; com la de Suïssa; o com la de Turquia —va apuntar l’expert—, cosa que podria suscitar que Romania, Bulgària i Croàcia també iniciessin la seva sortida". D’aquesta manera, per al professor, una negociació més amigable o més hostil, combinada amb més integració de la UE o una desintegració, produirien escenaris diferents.

En qualsevol cas, Castiñeira va voler destacar com a principals repercussions del Brexit les següents: "En perdre la seva segona potència econòmica, la principal força militar i una xarxa diplomàtica extensa, la UE perd pes polític i rellevància al món, mentre es reforça l’eix Àsia-Pacífic; l’ideal de postguerra queda danyat, cosa que posa de manifest que la integració europea és reversible, de manera que perd credibilitat i es fomenta l’euroescepticisme; Regne Unit deixa de ser 'els ulls i les oïdes' dels Estats Units, amb la qual cosa aquest últim buscarà nous aliats en les seves relacions transatlàntiques, i s’inicia un canvi en l’equilibri de poder dins de les institucions de la UE".

Un nou escenari


Finalment, el professor F. Xavier Mena va fer un repàs històric breu per posar de manifest com l’Imperi britànic havia controlat els quatre hemisferis fins avançat el segle XX i, si bé la caiguda de l’Imperi i l’entrada dels Estats Units com a nou líder global després de la Segona Guerra Mundial havien canviat les coses, va recordar que Churchill ja ho va anunciar el 1953: "Tenim el nostre propi somni i la nostra pròpia comesa. Estem amb Europa, però no en formem part. Estem connectats, però no som el mateix. Estem interessats i associats, però no absorbits. Si Gran Bretanya ha d’escollir entre Europa i el mar obert, escollirà sempre el mar". De la mateixa manera, Margaret Thatcher va demanar el sí als ciutadans per entrar a la Unió, però a la cimera de Dublín de 1979, la primera ministra va llançar als seus socis una de les seves frases més famoses: "Vull que em tornin els meus diners!".

Per al professor, "els britànics s’han passat mil anys canviant el món, però no han acceptat canviar res de si mateixos. Tot el que signaven en el si de la Unió, era opting out (clàusula d’exempció)".

I encara que el Regne Unit és un país a l’onada de la digitalització i Londres un hub global, l’expert va augurar un "final d’any dolent per a l’economia britànica", amb conseqüències a curt termini en els fons immobiliaris, les empreses, la City, el comerç UE-RU i els diferents sectors econòmics.

"A més —va assenyalar l’economista—, les coses han canviat molt des de l’Imperi britànic, i ara el principal soci comercial de les antigues colònies britàniques és la Xina, i Londres és una de les principals destinacions migratòries del món. No podem oblidar que més del 36 % de la població del Regne Unit prové d’altres països".

"Com que l’article 50 del Tractat de la Unió estableix un termini de dos anys per negociar els termes de la sortida de la Unió Europea, les negociacions poden allargar-se molt de temps i hi haurà concessions, però al final el Regne Unit se n’anirà, cosa que serà un problema per a ells, però també per a Europa", va concloure Mena.

 

 

Programa

El Club Finances ESADE Alumni et convida a la primera sessió del curs, en què analitzarem el Brèxit.

El 23 de juny de 2016, els ciutadans del Regne Unit van decidir en referèndum, amb un 51,9 % dels vots a favor, abandonar la Unió Europea. Amb aquest resultat, s’inicia un procés relativament llarg (de dos anys) de retirada del Regne Unit de les institucions europees. Malgrat que desconeixem quin serà el resultat final de les negociacions, és rellevant plantejar-nos quines podrien ser les implicacions geopolítiques i geoeconòmiques d’aquest fet, tant des del punt de vista temporal (a curt, a mitjà i a llarg termini) com des del punt de vista d’alguns dels actors implicats (la UE, el Regne Unit, el món empresarial i els ciutadans).

Hi participen:
David Murillo, professor associat del Departament de Ciències Socials d’ESADE
Àngel Castiñeira (ADE 95), professor titular del Departament de Ciències Socials d’ESADE i director de la Càtedra LideratgeS i Governança Democràtica d’ESADE
F. Xavier Mena, professor del Departament d’Economia, Finances i Comptabilitat d’ESADE i catedràtic d’Economia de la Universitat Ramon Llull

 



Per a més informació:
clubfinanzas@alumni.esade.edu