CRÒNICA
El passat dimecres 23 de novembre vam dur a terme el nostre primer cinefòrum de la temporada a Barcelona, en què va participar Tamiko Ysa, del Departament de Direcció General i Estratègia d’ESADE, la qual ens va ajudar a destacar els principals temes que proposa Where to invade next?, un documental del polèmic i satíric director Michael Moore, en què reflexiona sobre les necessitats socials del seu país, Estats Units.
Michael Moore utilitza el paral·lelisme militar ''envair'', al qual el seu país està acostumat, per visitar diversos països europeus que apliquen les millors idees socials, educatives i laborals. El sistema de vacances pagades de què disposen els treballadors italians. Els menús saludables i educatius dels menjadors de les escoles franceses. L’excel·lent educació finlandesa, considerada la millor del món i que ensenya els seus alumnes a ser feliços. La política de legalització de les drogues de Portugal, que va suposar un descens dels delictes comesos pel tràfic de drogues. Les presons sense murs de Noruega, que han afavorit la reinserció dels presos. I les polítiques d’igualtat d’Islàndia entre homes i dones, que ocupen el mateix lloc en el món laboral.
Així doncs, bandera en mà i amb l’humor com a carta de presentació, Moore visita tot aquest seguit de països per ''robar'' les mesures socials que podrien solucionar alguns dels problemes bàsics que presenta l’Estat de benestar nord-americà. Un deute universitari estudiantil d’uns 1,3 bilions de dòlars, un percentatge de reincidència dels presos del 60 %, una obesitat infantil del 14 %, zero dies de vacances mínimes legals pagades, zero baixes pagades per baixa maternal i una diferència salarial entre homes i dones que ocupen els mateixos llocs de treball del 20 %.
A partir de les reflexions que suggereix el documental, la nostra convidada va fer una primera reflexió destacant sobretot quatre punts crucials. La debilitació del contacte social que està patint la nostra societat, l’increment de la desigualtat, la desaparició de la classe mitjana i la mentalitat que evoluciona cada vegada més a partir del ''jo'' i deixa de banda la col·lectivitat. Amb aquests quatre punts sobre la taula, es va plantejar la pregunta següent: com podem aprofitar les finestres d’oportunitat que apareixen per intentar canviar aquestes quatre dinàmiques? I com podem aplegar tots aquests conceptes per tornar a valors morals, d’equitat i col·lectius?
El passat
Un dels primers conceptes que es va destacar a partir de les intervencions de les persones assistents va ser el record del passat que es fa en alguns països, com ara Alemanya, on, com veiem en el documental, els errors i les tragèdies passades, com el nazisme, tenen una gran presència en el record col·lectiu i es duen a terme nombroses iniciatives perquè els errors comesos estiguin presents i no tornin a succeir. Així doncs, es pot aprendre de països com Alemanya, on es prohibeixen manifestacions de col·lectius que per exemple a Espanya no es prohibeixen, i on es fa un record del passat més transparent.
La centralització i la dimensió dels estats
Un altre concepte destacat va ser el de centralització i polítiques públiques. A partir dels exemples observats en el documental, com ara els d’Islàndia, Portugal o Itàlia, es va argumentar a favor de la centralització dels estats i de la implantació de petites polítiques aplicades primer als ajuntaments, amb la possibilitat d’escalar-les després a escala més global. Malgrat això, es va destacar també que la majoria dels països que apareixien al documental, a excepció d’Alemanya, eren de dimensions reduïdes, on la centralització és més fàcil, i la gestió de les problemàtiques és més reduïda. Com va destacar un dels assistents al cinefòrum, ''als Estats Units, hi ha molts estats units'', referint-se a la dificultat que suposa controlar totes les polítiques públiques d’un país tan gran i variat com és Estats Units. A banda, es va destacar el fet de combinar la centralització juntament amb l’aprenentatge de les polítiques que fan altres països.
Les ciutats nació
A partir de la idea que els estats nació estan en crisi, i que en molts estats hi ha opinions i opcions diferents a les ciutats que els configuren, va aparèixer la idea de les ''ciutats nació'', com ara l’antiga Grècia, on les pròpies ciutats s’administraven per elles mateixes, sense necessitat d’un govern superior. Aquest model podria suposar una demostració de la capacitat col·lectiva dels grups i una administració més senzilla, enfront de la dificultat que suposa avui dia per a un estat administrar les diferents necessitats que sorgeixen de tots els col·lectius. Tot i que amb aquesta idea s’han de tenir en compte les desigualtats que el model de ciutat nació podria suposar per a la part de la població que no viu en ciutats.
Transparència i necessitat de sentiment col·lectiu
Un altre dels conceptes destacats al llarg de les intervencions va ser el ressorgiment de la cultura individual respecte a la mentalitat col·lectiva. Això es va exemplificar a partir de les eleccions recents d’alguns líders mundials, com Donald Trump, o la pujada en les enquestes de Le Pen a França, que exemplifiquen aquesta evolució cap a una política més individualista i menys centrada en les necessitats col·lectives. A partir d’aquest concepte, es va fer una crida a la transparència i a la necessitat de desmaquillar les polítiques de partidismes. Es va agafar com a exemple Islàndia, on, com s’explica clarament al documental, es va fer un judici amb total transparència als banquers acusats de la fallida del país, els quals van acabar a la presó.
A partir de totes aquestes reflexions es van confirmar els quatre conceptes destacats a l’inici del cinefòrum: la rehabilitació de les mentalitats col·lectives per evitar la debilitació del contacte social, l’existència de desigualtats i la desaparició de la classe mitjana. Amb est a reflexió es tancava un cinefòrum basat en l’aprenentatge entre països i en la necessitat de pensar a escala global i no individual.
Per a més informació:
935 530 217
alumni.solidario@alumni.esade.edu
