CRÒNICA
Com valorar una empresa en les seves fases inicials
El 8 de febrer passat, en el marc del Programa de Continuïtat d’ESADE Alumni, va tenir lloc un taller pràctic de la mà de la professora Luisa Alemany, amb el títol “Com establir la valoració d’una start-up.
Luisa Alemany va plantejar la sessió com si es tractés d’un taller pràctic i va proposar a les persones assistents exercicis en els quals aplicar el mètode que ella va explicar per valorar empreses innovadores que busquen un inversor privat. I la primera clau que va exposar és que cal mirar al futur i calcular el valor a futur d’aquesta empresa. Per fer-ho, cal pensar com pensa l’inversor: valorar l’empresa quan sigui gran i la pugui vendre. “Així que la pregunta clau és: quin percentatge de l’empresa he de tenir en el moment de vendre la participació per garantir que obtinc la taxa interna de rendibilitat (TIR) que tenia com a objectiu?, va assenyalar Alemany.
Valoració a futur
Per calcular el valor a futur d’una start-up, hem de conèixer-ne algunes variables que ens ajudaran a prendre una decisió: el valor que tindrà la companyia en l’any de sortida de l’inversor, el percentatge que aquest ha de tenir en el moment de sortir-ne, les accions que ha d’adquirir en la ronda de finançament i el preu per acció.
El primer pas és calcular el valor que tindrà l’empresa quan l’inversor desinverteixi. Aquí no valen els mètodes tradicionals, perquè estem parlant d’empreses en fase d’arrencada o bé els actius són intangibles. Així que Alemany proposa el mètode capital risc, “que és un mètode que no està provat i no està explicat en cap llibre.
El primer que hem de saber és la xifra de vendes inicials, una dada essencial. El problema sorgeix quan la start-up encara no té vendes, per la qual cosa cal treballar amb estimacions. Quelcom semblant passa amb la mida del mercat i la possible quota, perquè de vegades parlem d’un mercat nou. Amb aquestes dades i l’any de sortida de l’inversor es poden calcular les vendes de l’any de sortida. Després cal calcular els beneficis després d’impostos i, finalment, multiplicant els beneficis per la ràtio —que indica a quant es valora cada unitat de benefici PER—, s’obté el valor de l’empresa quan l’inversor desinverteixi. Alemany va recordar que aquest procés de càlcul és com fer “el compte de la vella i “l’inversor obté un ordre de magnitud, perquè no se sap el que passarà en el futur.
El segon càlcul que ha de fer l’inversor és trobar el percentatge de l’empresa que haurà de tenir quan en surti per aconseguir la rendibilitat que s’ha marcat. Aquesta taxa de rendibilitat és molt alta i sol estar en una forquilla àmplia, d’entre el 25 % i el 60 %. “Els inversors entren en projectes d’alt risc, de manera que imposen un seguit de condicions als emprenedors, com una taxa interna de rendibilitat molt alta i un horitzó temporal, és a dir, que la inversió ha de ser líquida en el futur.
El tercer pas en aquesta valoració és determinar el nombre d’accions que l’inversor ha de tenir quan aporti la seva inversió. Aquesta dada es calcula gràcies al percentatge que l’inversor vol tenir quan surti. Partint del nombre d’accions que l’empresa tenia abans de l’ampliació de capital, s’estima la quantitat d’accions a adquirir per part de l’inversor. Cal no oblidar els plans de stock options, perquè si s’obvien, es diluirà el percentatge calculat.
I, finalment, hem de calcular el preu per acció, dada que s’obté amb el nombre d’accions que cal comprar i el total dels diners que l’inversor invertirà. “Perquè al contracte no hi posa el percentatge de l’empresa que compra l’inversor, hi posa el nombre d’accions que adquireix i el valor d’aquesta acció, va indicar Alemany.
Mirant el present
Finalment, hem de portar tots els càlculs fets al present, al valor actual de l’empresa. Aquí parlem de valoració pre-money i post-money. La primera és una valoració de l’empresa just abans de la ronda de finançament, assumint que la ronda es produirà, i la valoració post-money és el valor just després d’aquesta ronda de finançament. La diferència entre totes dues són els diners, perquè en la segona l’aportació de l’inversor ja és a la caixa de l’empresa.
En la valoració pre-money, “les accions que ja existien a l’empresa, sumades a les stock options, es valoren al preu que s’està negociant. El valor obtingut ens serveix per veure si aquest càlcul a futur que hem fet té sentit; és com fer un reality check.
Finalment, la professora Luisa Alemany va recordar que “la valoració d’empreses de nova creació i creixement ràpid és més un art que una ciència.
ESADE Alumni et convida a aquesta sessió del Programa de Continuïtat, titulada ''Com establir la valoració d'una start-up'', a càrrec de Luisa Alemany, Professora Titular, Entrepreneurial Finance, i professora del Departament d'Economia, Finances i Comptabilitat d'ESADE
T'has preguntat mai com empreses sense clients poden valer més d'un milió d'euros? T'interessa invertir en start-ups però no saps com valorar-les? Estàs buscant finançament per a la teva nova aventura empresarial però no estàs segur de quin percentatge de l'empresa hauries de negociar amb els inversors? En aquesta sessió, intentarem desvelar el secret d'aquestes preguntes i endinsar-nos en el món misteriós de la valoració de les start-ups.
Luisa Alemany
Professora titular de Finances Emprenedores. MBA per la Stanford Graduate School of Business i doctora en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universidad Complutense de Madrid (UCM). La seva recerca se centra en l'àrea de les finances per a emprenedors, inclosos els business angels, el venture capital, el capital de risc filantròpic i els fons d'impacte social. Ha treballat en l'àmbit de l'educació emprenedora en els infants, juntament amb la Fundació Princesa de Girona, per aconseguir que els petits continuïn essent persones amb gran iniciativa emprenedora quan creixin. És autora de diverses publicacions acadèmiques, llibres i casos, un dels quals fou distingit l’any 2017 com el millor cas d’emprenedoria d'Europa.
Durant nou anys, ha dirigit l’ESADE Entrepreneurship Institute, un centre de referència internacional en l'àmbit de l’emprenedora. És patrocinadora acadèmica de la xarxa d'inversors privats d’ESADE, la premiada ESADEBAN (Business Angels Network) i està molt involucrada en la xarxa europea EBAN, de la qual ha estat membre del consell de direcció. Va iniciar la carrera professional a Procter & Gamble a Madrid. Posteriorment, va treballar per a McKinsey & Co a Madrid, Barcelona i Lisboa, i a la divisió de banca d'inversió de Goldman Sachs a Londres. Té experiència en el sector del capital de risc, en haver treballat per als fons Europ@web i The Carlyle Group. Actualment, és membre de diversos comitès d'inversions, tant de capital de risc com d'inversió social. També forma part de Rising Tide, la primera xarxa europea de dones business angels.
Esperem poder saludar-t'hi personalment!
Per a més informació:
ignacio.ramon@esade.edu
Idioma: Castellà
