Vés al contingut

CRÒNICA

“Quan les decisions polítiques influeixen en el compte de resultats”

El proppassat 20 de setembre, va tenir lloc una nova sessió del Programa de Continuïtat ESADE Alumni, titulada «Directius davant del risc polític», a càrrec de Juan Luis Manfredi.

Juan Luis Manfredi va iniciar la seva intervenció plantejant la idea de risc polític i repassant les diferents definicions d’aquest terme. «Som enmig d’un canvi de grans dimensions, que segurament no ha afectat encara la nostra empresa, però que canviarà la forma d’operar dels mercats; la manera de relacionar-nos amb els governs; la forma de parlar dels consumidors, els clients i els ciutadans, que no sempre són el mateix; la forma de pensar en el país, la nació i l’estat; la regulació, etc. I tot això està passant en un context de canvi», va assegurar Manfredi. Avui sorgeixen les anomenades “societats vulnerables”, que es refereixen a aquelles persones a qui de moment no els van malament les coses, però que en aquesta transformació perdran algunes coses –seguretat, tradicions…– que havien estructurat el seu món.

Cinc tesis sobre la governança global
En aquest punt, Manfredi va plantejar cinc tesis sobre la governança global que ajuden a comprendre l’entorn estratègic i que el descriuen «obert, global, digital i transparent».
La primera tesi és que el planeta Terra és urbà, s’organitza entorn de la ciutat, i que les grans migracions estan anant del camp a la ciutat. El 54 % de la població mundial viu a les ciutats i, d’aquest percentatge, el 25 % ho fa en grans metròpolis.

La segona tesi fa referència al poder i a com s’organitza al segle XXI. «Han sorgit noves formes de poder i això ho veiem amb les noves start-ups polítiques: Podem, Ciutadans, Salvini, Macron, Trump… De fet, són empreses de si mateixes.» Comparteixen tres característiques fonamentals de les start-ups: solen tenir una magnífica idea, un esclat mancat de desenvolupament i de model de negoci; es financen de forma no tradicional, i es caracteritzen per l’hiperlideratge, és a dir, no tenen una estructura, de manera que darrere del líder no hi ha res.

Manfredi va assenyalar la transformació econòmica com la tercera tesi, amb quatre grans empreses que ho dominen pràcticament tot: Amazon, Facebook, Apple i Google. La quarta tesi és el canvi climàtic. «És la irreversibilitat de l’impacte de l’ésser humà a la Terra. El canvi climàtic és, per mi, el gran tema del segle XXI, que canviarà la manera com es relacionen les empreses i els governs.» I la cinquena tesi és la persona. «Les persones s’han apoderat i les xarxes socials han canviat la manera de relacionar-se i d’organitzar-se, que s’ha abaratit en temps i forma.»

El risc polític
A continuació, Manfredi es va centrar en el risc polític, que va definir com «la probabilitat de no mantenir un contracte en els propers deu anys per causa o per impacte d’una decisió de caràcter polític».
Després, va exposar els tres eixos amb què s’ha d’abordar la diplomàcia corporativa: influència, reputació i credibilitat. Va descriure la influència com la capacitat per imposar la pròpia voluntat gràcies a diferents mecanismes, i va parlar de quatre tipus d’influència: secreta, discreta, política i pública, i va afegir que aquesta última és la més recent i interessant. «La influència ara és pública: es veu, es consumeix i se’n participa.».

De la reputació, la imatge que els altres tenen d’una persona, empresa o institució, Manfredi va destacar que és una qualitat atribuïda i que influeix en el compte de resultats. I va exposar el cas concret del posicionament polític de les empreses, un fet que els consumidors veuen positiu, ja que revela allò que pensa l’empresa. I, a propòsit de la credibilitat, va assenyalar que es basa en fets, que té a veure amb el que fem, ara que tot és públic, «i això és una cosa que no tenen en compte les empreses que operen als mercats exteriors», va assegurar.

De la idea a l’acció
Per cloure la sessió, i abans del torn de preguntes, Juan Luis Manfredi va enumerar una dotzena d’idees o accions que poden ajudar a construir una diplomàcia corporativa. Per començar, va reproduir una cita de George Shultz, secretari d’estat dels Estats Units, que comparava la diplomàcia amb la cura d’un jardí, i va esmentar el que la Convenció de Viena diu sobre la diplomàcia: «Representar els teus interessos, protegir els teus nacionals, negociar amb les parts, recollir informació i promoure actes d’amistat.»

Manfredi també va parlar de la necessitat de tenir una visió global, no tan sols d’experts; de tenir en compte la cadena global de subministraments, i de com es pot solucionar una situació de bloqueig, com ara les relacions de poder dins de cada sistema polític, el poder de les xarxes i la seva capacitat d’influència, la diversitat, el canvi climàtic, i com afecta tot plegat a la geografia, i la necessitat de comprendre que vivim en un canvi constant.



Aquesta sessió del Programa de Continuïtat segueix la metodologia Student First. És imprescindible i obligatori llegir la documentació abans de la sessió.
ESADE Alumni et convida a aquesta sessió del Programa de Continuïtat, titulada “Els directius davant del risc polític”, a càrrec de Juan Luis Manfredi, director acadèmic de l'Observatori per a la Transformació del Sector Públic ESADE-PwC

Què passa quan el risc prové de les decisions polítiques i no de les pròpies del mercat? Perquè davant del Brexit, dels nous acords comercials que no s’acaben de signar o del nou populisme, ens estem habituant que les posicions polítiques influeixin decisivament en el compte de resultats. És el risc polític, que ja forma part de la missió directiva i de l'agenda dels consells d'administració.

Com es dissenya i s’executa una estratègia de relació amb els poders públics i privats? Com gestionar la influència perquè el tsunami polític no perjudiqui el negoci en l'entorn internacional? En aquesta sessió, veurem com la diplomàcia corporativa estructura la legitimitat, l'atracció i la col·laboració. Juan Luis Manfredi

Director acadèmic de l'Observatori per a la Transformació del Sector Públic ESADE-PwC i professor de la Universidad de Castilla-La Mancha. Ha escrit sobre relacions internacionals, diplomàcia, tecnologia i comunicació internacional. És membre del Consell Científic del Real Instituto Elcano i del consell editorial d'Esglobal.com, revista de referència del periodisme internacional en llengua castellana. Ha estat finalista del premi Citi Journalistic Excellence Award 2015 a Espanya. Acaba de publicar Diplomacia corporativa: la nueva inteligencia directiva (UOC Editorial, 2018).

Idioma: Castellà