Vés al contingut
Cerca avançada

CRÒNICA

Núria Agell parla sobre l’impacte de la intel·ligència artificial en la nostra societat

El passat13 de març, ESADE Alumni va rebre Núria Agell, directora del Departament d’Operacions, Innovació i Data Sciences d’ESADE, per parlar sobre la realitat, els reptes i els riscos de la intel·ligència artificial.

«Que les màquines formen part del nostre dia a dia és una realitat innegable. Podem trobar robòtica industrial, de serveis o al nostre propi telèfon mòbil, amb els assistents de veu Siri o Alexa», va assenyalar Agell.

Si ens referim a la intel·ligència artificial com a realitat, aquesta ha aportat canvis molt significatius des de la seva creació, com ara la necessitat de formació: des de 2013, han augmentat un 4,5 % els llocs de treballs que requereixen coneixements de robòtica o d’intel·ligència artificial.

Amb l’aparició de les big data i la gran capacitat d’emmagatzematge de dades, les màquines són capaces de realitzar tasques més complexes. Actualment, hi ha moltes més dades, cosa que permet crear noves tècniques o ampliar les connexions de les xarxes neuronals artificials. Així doncs, la importància d’aquestes màquines és cada vegada més gran. La ponent es va basar en les teories de Marvin Minsky (considerat un dels pares de la intel·ligència artificial) per definir la intel·ligència artificial: «És una branca de la ciència computacional que fa que les màquines facin coses que requereixen intel·ligència si les fa un ésser humà.» Té determinats objectius, com la recomanació, la interacció i l’adaptabilitat, la capacitat de prendre decisions o la resolució de problemes. «L’objectiu principal de la intel·ligència artificial és acomplir tasques no rutinàries, tasques que un ésser humà no pot mecanitzar», va especificar la ponent.

Fent un cronograma de l’evolució de la intel·ligència artificial, els seus inicis es remunten a 1943, quan Alan Turing va aconseguir –gràcies a la seva màquina Enigma, un sistema de criptografia– descodificar missatges dels alemanys per anticipar la fi de la Segona Guerra Mundial. A partir d’aquí, la intel·ligència de les màquines ha evolucionat de manera exponencial. L’any 1997, es va crear la primera màquina que va guanyar al campió mundial d’escacs Garri Kaspàrov; el 2002, van aparèixer els primers robots de servei, com el Roomba; finalment, el 2017, podem trobar robots sense supervisió i autodidactes, com l’AlphaGo Zero, capaç de generar estratègies d’escacs tan sols mirant els errors que ell mateix comet.

Agell es va centrar en la importància del deep learning: «Actualment, amb les big data, les màquines són capaces d’obtenir més informació per generar més patrons i estratègies.» Tanmateix, encara queden alguns reptes pendents perquè les màquines siguin més eficients. Un d’ells és la intel·ligència general: les màquines han de ser capaces de generar un concepte general a partir dels conceptes específics de què disposen. Un altre dels grans reptes són les formes de raonament, ja que els robots no tenen la capacitat resolutiva dels humans davant de les alertes de perills: la seva precisió no és eficient en totes les situacions. També s’hauria de trobar una solució per a problemes com la interactivitat, la creativitat o la capacitat d’empatitzar amb els humans, així com la supervisió de sistemes automàtics, com el cotxe autònom.

Apostar per la intel·ligència artificial també implica assumir riscos. Els quatre principals són l’ocupació, la privacitat, el biaix dels sistemes col·laboratius i els atacs cibernètics.

La creació o l’eliminació de llocs de treball a partir de la introducció de les màquines és una preocupació constant. Tanmateix, la professora sosté que es tracta d’un tema incert. La poca regulació dels robots i la seva gran capacitat d’emmagatzematge de dades poden portar a envair la privacitat de les persones, recopilant i proporcionant dades a empreses sobre les preferències i necessitats de cada usuari. Això, a llarg termini, pot ser un problema, ja que les empreses poden fer servir aquestes dades perquè les màquines recomanin productes més cars o altres interessos propis. A més, cal tenir en compte el problema dels atacs cibernètics: amb l’aparició de les màquines i les big data, els hackers tenen més possibilitats d’accedir a les nostres dades.

Agell va concloure la conferència resumint-ne alguns dels punts principals: «Primer, hem de tenir en compte que la intel·ligència artificial és present a la nostra vida quotidiana; segon, que encara queden molts reptes per endavant per millorar aquest servei, i tercer, que és molt important la regulació i l’ètica per fer un bon ús de les màquines.»


Aquest Programa de continuïtat utilitza la metodologia Student First. És imprescindible i obligatori llegir la documentació prèviament.

ESADE Alumni et convida a aquesta sessió del Programa de continuïtat, titulada “El gran impacte de la intel·ligència artificial: realitats, reptes i riscos”, a càrrec de Núria Agell, directora del Departament d’Operacions, Innovació i Data Sciences d’ESADE.

La intel·ligència artificial i la humanitat ja són inseparables. Ja no podem continuar dient que la intel·ligència artificial és ciència ficció. Tenim intel·ligència artificial als nostres mòbils i als ordinadors, però també a les nostres ciutats, edificis, empreses... Els sistemes autònoms, com ara els robots, es mouen en entorns reals, a les cadenes de producció i, fins i tot, als hospitals, on trobem robots que ajuden els metges en les operacions quirúrgiques. En aquesta sessió, la professora Núria Agell ens oferirà una visió de la realitat existent i dels reptes que la intel·ligència artificial té plantejats, tant des del punt de vista de les futures aplicacions, com de les seves implicacions socials i humanes. Núria Agell

Núria Agell és professora catedràtica i directora del Departament d’Operacions, Innovació i Data Sciences d’ESADE. És llicenciada en Matemàtiques per la Universitat de Barcelona i doctorada en Matemàtica Aplicada per la Universitat Politècnica de Catalunya. Els seus principals interessos de recerca són les àrees d’aprenentatge automàtic, el raonament difús, la decisió multi-criteri i els models de consens.

Ha estat presidenta de l’Associació Catalana d’Intel·ligència Artificial (ACIA) del 2006 al 2010. És autora de més de 40 publicacions internacionals en revistes científiques i de més de 70 comunicacions en conferències internacionals. Editora convidada de tres números especials de les revistes Applied Soft Computing, Applied Artificial Intelligence i Pattern Recognition Letters. Revisora de molts congressos internacionals i de més de 10 dels millors journals en l’àrea de la intel·ligència artificial. Actualment, és membre del consell editorial de la revista científica Information Fusion i membre de panels d’avaluació de la recerca de les agències espanyoles ANEP i ANECA. La professora Agell ha dirigit 10 tesis doctorals, totes elles sobre temes relacionats amb la intel·ligència artificial o amb la presa de decisions multiatribut.

Idioma: Castellà

Recursos d’aquest acte. Només socis!