Vés al contingut
Per visualitzar el vídeo
Fes-te soci o INICIA SESSIÓ

CRÒNICA

Les claus de la residència fiscal

El proppassat 15 de maig, ESADE Alumni va organitzar una nova sessió del Programa de Continuïtat, titulada «Els conflictes de la residència fiscal en la mobilitat internacional», a càrrec de Jesús Romero, col·laborador acadèmic de la Facultat de Dret d’ESADE.

El lliure comerç, la globalització i la tendència creixent a la mundialització de la nostra activitat propicien l’eclosió de nous afers que la fiscalia ha d’atendre de forma individualitzada. Davant d’aquesta realitat, el frau fiscal s’ha convertit una activitat cada vegada més a l’alça, raó per la qual les autoritats han hagut de determinar un conjunt de mecanismes amb vista a evitar aquestes situacions. Això revesteix una gran complexitat, especialment perquè hi entren en joc la manca d’uns criteris uniformes entre jurisdiccions i la diversitat dels sistemes tributaris.

La sessió va tractar de la necessitat d’estipular una definició clara de què és la residència fiscal i quines claus presenta, malgrat que es tracta d’un concepte poc objectivable, del qual la mateixa Administració n’han fet diverses interpretacions. També es van comentar els criteris que l’Administració té en compte a l’hora d’establir un canvi de residència habitual, els efectes de la pèrdua de la residència i els mecanismes per mitigar-ne l’impacte.

El professor Romero va iniciar la sessió exposant algunes de les premisses de la residència fiscal i va insistir especialment en el fet que canviar de residència fiscal no és un frau fiscal, llevat que sigui artificial. També va comentar que es té la residència habitual al territori espanyol quan es compleixen uns criteris que acostumen a ser alternatius i no acumulables: la permanència i el centre dels interessos econòmics. A més, es té en compte un tercer criteri: la presumpció familiar.

El criteri de permanència es regeix per la norma dels 183 dies d’estada durant un any natural en territori espanyol. En aquest cas, computen les absències esporàdiques, excepte en cas de certificat de residència fiscal, mentre que les estades temporals a Espanya per acords de col·laboració culturals o humanitaris no computen. El criteri de permanència sol prevaldre sobre la resta.

Tanmateix, la ubicació del centre dels interessos econòmics acompleix també un paper molt important a l’hora d’establir la residència fiscal. Es permetrà la residència a Espanya quan en aquest país radiqui el nucli principal o la base de les pròpies activitats i dels interessos econòmics, de forma directa o indirecta. Es pot tributar a l’Estat espanyol com a resident si les rendes o el patrimoni en aquest territori superen el 75 %.

El criteri de presumpció familiar acull la presumpció iuris tantum, fonamentada en la residència habitual del cònjuge o dels fills menors d’edat residents a Espanya. També inclou la presumpció iuris et de iure, que no admet prova en contra i especifica la quarantena fiscal per la qual el trasllat d’espanyols a un paradís fiscal els converteix en no residents però sí en contribuents. En aquest apartat, també s’hi especifiquen les missions diplomàtiques, per les quals es comptabilitzen nacionals espanyols no residents i estrangers residents sense reciprocitat.

Els criteris per dirimir el conflicte de dualitat de residència són, en primer lloc, la cerca de l’habitatge permanent o bé el centre dels interessos vitals en què es donen les relacions personals i econòmiques més estretes. En cas que això no sigui comprovable, s’optaria pel criteri «on habiti», que fa referència al lloc on viu més temps i que és equiparable a una residència habitual. La nacionalitat és el quart criteri, que decanta la residència cap a un lloc o un altre; finalment, hi ha la possibilitat d’un procediment amistós, que consisteix a sotmetre el cas a l’autoritat competent de l’estat de residència.

El professor també va comentar els possibles efectes de la pèrdua de la residència fiscal, com la imputació de rendes pendents d’integrar, amb el cas particular de la UE. Un altre dels efectes és l’exit tax, que explota una plusvàlua respecte del patrimoni financer i s’aplica a patrimonis mitjans i grans. De la mateixa manera, es produeix una tributació de rendes, patrimoni i successions i donacions.

Jesús Romero va cloure la sessió resumint els mecanismes principals per mitigar-ne l’impacte, com ara la planificació fiscal preventiva, l’exempció de 60.100 euros per treballs realitzats a l’estranger, la deducció per doble imposició internacional i el règim especial dels treballadors desplaçats a territori espanyol, amb una oferta tributària molt seductora que atreu residents. Programa

ESADE Alumni es complau a convidar-te a aquesta sessió del Programa de Continuïtat, titulada ''Els conflictes de residència fiscal en la mobilitat internacional'', a càrrec de Jesús Romero, col·laborador acadèmic de la Facultat de Dret d'ESADE.

En un entorn global com l’actual, la mobilitat internacional de persones cada vegada és més usual, ja sigui per motius laborals, econòmics, acadèmics o familiars, o per buscar un entorn jurídic i socialment més segur. En moltes ocasions, la promoció de la internacionalització xoca amb l’interès dels estats de no perdre contribuents i evitar situacions de frau fiscal, la qual cosa els porta a dissenyar una sèrie de mecanismes per retenir-los i/o atreure’ls amb finalitats purament recaptatòries. A aquesta circumstància, cal afegir-hi la complexitat addicional que suposa que una altra jurisdicció i el seu sistema tributari també entrin en la pugna per adjudicar-se la residència fiscal d’una persona física, cosa que crea situacions de doble imposició i, en general, de clara inseguretat jurídica.

L’objectiu d’aquesta sessió és comentar les interpretacions recents en matèria de residència fiscal de la doctrina administrativa, els òrgans d’inspecció i els tribunals espanyols, i les diferents eines de què disposa el contribuent i com evolucionen per solucionar els conflictes de doble residència o de doble imposició que ocasiona aquesta matèria, en què la casuística és profusa i depèn totalment d’uns mitjans de prova basats en l’acreditació de molts elements fàctics. Jesús Romero Collado

Soci del Departament de Planificació Fiscal de Crowe Horwath Legal i Tributari de Barcelona, membre de Crowe Horwath International, responsable de l’assessorament fiscal d’operacions de reestructuració empresarial, estructures patrimonials d’optimització fiscal per a empreses familiars i grans patrimonis. Actualment, dirigeix el Departament de Fiscalitat Internacional de Crowe Horwath.

Soci fiscal internacional del Departament de Fiscalitat Internacional de Crowe Horwath Legal i Tributari, especialitzat en les àrees de fiscalitat de no residents, real estate, empreses hòlding, reubicació d’empleats i estructuració internacional. Assessora clients referenciats per altres despatxos membres de la xarxa Crowe Horwath International en els seus projectes d’inversió i implantació a Espanya, i també clients de Crowe Horwath Legal i Tributari que necessiten assistència fiscal en els seus projectes d’inversió a l’estranger, i coordina els treballs que s’han de fer amb altres despatxos membres de la xarxa Crowe Horwath International, de més de 107 països.

Fou advocat en exercici del Departament de Dret Tributari d’A&S Gabinete de Abogados y Consultores de Barcelona, especialitzat en planificació fiscal i reestructuració patrimonial d’empreses familiars. Té amplis coneixements en matèria fiscal relativa a la successió de l’empresa familiar. Fou adjunt al Departament de Dret Mercantil en operacions societàries i el seu tractament fiscal. Els socis poden venir acompanyats d'un convidat.

T’hi esperem!

Accés a ESADE:
Amb transport públic: autobusos (22, 64, 78, 63 i 75), metro (L3 Maria Cristina) i FGC (L6 Reina Elisenda).
Amb cotxe: aparcament municipal de la xarxa B:SM al c/ de Marquès de Mulhacén, 51.


Per a més informació:
esadealumni@esade.edu

Idioma: Castellà

Recursos d’aquest acte. Només socis!