CRÒNICA
Joan Massons (Lic&MBA 66 / PhD 07), professor titular del Departament de Control i Direcció Financera d’ESADE, va tancar el passat dimecres 17 de desembre el cicle anual de conferències del Programa de Continuïtat d’ESADE amb una xerrada sobre dues ràtios usades freqüentment en el sector empresarial, que, segons les seves pròpies paraules, “no serveixen per res; encara més, enganyen". Davant d’un aforament complet, els assistents van poder escoltar aquest expert consultor empresarial sense haver de passar per un dels seus exàmens.
Ebitda i Roce: dues ràtios que cal bandejar
El doctor en Administració i Direcció d’Empreses va afirmar rotundament que aquestes dues ràtios, enormement popularitzades, haurien de desaparèixer del mapa per tres raons bàsiques: totes dues ràtios fan servir magnituds no comparables, on falla completament la relació causa-efecte; es poden fer aplicacions numèriques pràctiques demostrant que poden dir just el contrari del que realment està passant en una empresa; i, finalment, és possible contrastar els dos aspectes anteriors amb professionals involucrats en l’anàlisi financera.
Joan Massons va basar les seves afirmacions en una tasca de contrast iniciada al Col·legi de Titulars Mercantils davant d’un nombrós grup de professionals de l’especialitat, els quals, tot i utilitzar aquestes ràtios, no tan sols no van expressar ni una sola paraula en defensa seva, sinó que en van corroborar la malaptesa.
La conferència es va centrar en quatre indicadors, que van ser gràficament explicats per mitjà de nombrosos exemples.
Ebitda: deute financer
El primer d’aquests indicadors, l’Ebitda sobre el deute financer, Massons el va qualificar de “ràtio porqueria", a causa de les seves deficiències conceptuals. Si bé la finalitat d’aquesta ràtio és analitzar la capacitat de resposta al deute a partir de l’actual generació de caixa de l’empresa mesurada per l’Ebitda (Earnings Before Interests, Taxes, Depreciation and Amortization), la ràtio no resulta eficaç perquè els criteris per definir el deute financer són molt variats i dispars. Massons va afirmar que l’únic deute que tindria sentit comparar amb l’Ebitda seria el deute a llarg termini procurat per un banc, una empresa del grup o proveïdors, però tot i així la seva comparació amb l’Ebitda mostra grans febleses.
Roce
Posteriorment va parlar de la ràtio Roce (Return on Capital Employed), que va desmuntar totalment argumentant que, si es manté, és a causa d’atavismes encara vigents que es perpetuen perquè les empreses no es plantegen els canvis que ha experimentat la banca al llarg dels anys. El crèdit de proveïdors ja no és l’únic crèdit beneficiós en l’actualitat. Fins i tot surt més a compte recórrer al finançament bancari, perquè és una fal·làcia afirmar que el proveïdor finança sense interessos; els descomptes per pagament immediat demostren que, darrere d’aquest finançament “gratuït", s’amaga un tipus d’interès gens negligible.
Ebitda: interessos
Tot seguit es va tornar a referir a l’Ebitda sobre els interessos del deute, fent al•lusió a les escales de valors elaborades per Standard and Poor’s, que serveixen de referència als mercats i que no reflecteixen necessàriament la realitat: “Es pot demostrar que empreses amb una situació financera molt dispar poden aparèixer sota el mateix epígraf, i fins i tot que algunes empreses amb una situació més bona que d’altres poden aparentar una situació pitjor."
Ebitda: vendes netes
Finalment, es va referir a l’indicador Ebitda quan s’aplica per comparació a les vendes netes, i va assegurar que també en aquest cas es parteix d’un error conceptual. En referència a aquesta ràtio, el professor va explicar que una empresa que inverteixi poc en actius fixos presentarà un cost d’amortització molt inferior a l’empresa que posseeixi un actiu fix potent, i això la durà a una ràtio Ebitda/vendes més petita que la de la segona empresa, cosa que no significa que la primera empresa sigui econòmicament pitjor que l’altra.
Malgrat la contundència amb què va atacar l’Ebitda, Massons li va donar un marge de confiança en la valoració d’empreses i en la comparació amb la diferència financera del pressupost de tresoreria ordinari (current finantial budget), encara que va afirmar que “no es pot comparar, com s’acostuma a fer, amb magnituds amb les quals en el fons no es relaciona".
Programa
ESADE Alumni et convida a aquesta sessió del Programa de Continuïtat, titulada "Ràtios que menteixen", a càrrec de
Joan Massons (Lic&MBA 66 / PhD 07), professor titular del Departament de Control i Direcció Financera d’ESADE.
"Òbviament no sóc el primer que ho pensa i ho diu. La contribució que jo puc fer per intentar que l’EBITDA sobre el deute i el ROCE (dues ràtios enormement popularitzades) desapareguin del mapa és en un triple pla":
a) Argumentar conceptualment que totes dues ràtios manegen magnituds no comparables, on falla rotundament la relació causa-efecte.
b) Fer aplicacions numèriques pràctiques demostrant que poden dir just el contrari del que realment està passant en una empresa.
c) Contrastar els dos aspectes anteriors amb professionals involucrats en l’anàlisi financera.
"La tasca de contrast la vaig iniciar al Col·legi de Titulars Mercantils davant un grup nodrit de professionals de l’especialitat. Després de l’exposició argumental, i quan va arribar el torn de rèplica, ningú no va expressar ni una sola paraula en defensa d’aquests dos indicadors; ben al contrari: van ratificar-ne la matusseria. Ara m’agradaria seguir la meva tasca de contrast amb els qui vingueu a escoltar-me properament... Escoltar en Massons sense haver de passar un dels seus exàmens...".
Joan Massons
Joan Massons és professor titular del Departament de Control i Direcció Financera d’ESADE, del què anteriorment va ser director. És Doctor en Administració i direcció d'empreses per ESADE - Universitat Ramon Llull, autor de diversos llibres i articles i ha estat membre de diversos consells d'administració en qualitat de conseller independent, a més de consultor empresarial en anàlisis d'empreses i estratègia financera.
Per a més informació:
esadealumni@esade.edu
