CRÒNICA
El proppassat 2 de març, el Chapter Barcelona International ESADE Alumni, juntament amb l’ESADE MBA Consulting Club i l’Sports Business Club, va organitzar la sessió ''Tendències de la indústria esportiva des de la perspectiva de la consultoria: el futbol i els esports electrònics'', a l’auditori ESADEFORUM de Barcelona.
El futbol
Tim Bridges i Sam Boor, consultors sènior de Deloitte UK, especialistes en el negoci de l’esport, més concretament del futbol, van presentar l’informe Deloitte Football Money League 2017, la 20a edició del rànquing dels 30 clubs de futbol que generen més ingressos del món. Aquesta anàlisi, que s’ha publicat vuit mesos després del final de la temporada 2015-2016, és la font més fiable sobre com funcionen les finances als clubs de futbol.
La Money League analitza la capacitat dels clubs de generar ingressos a partir d’una jornada de partit, els drets de radiodifusió (inclosa la distribució de la participació a la lliga pròpia, a la copa i a les competicions europees de clubs) i comercials (com el patrocini, els tours i altres operacions comercials).
El panorama financer del futbol ha canviat extraordinàriament i d’una manera fascinant els darrers vint anys.
Aquesta 20a edició revela que, per primera vegada, tres clubs –el Manchester United, el FC Barcelona i el Reial Madrid– poden superar els 600 milions d’euros d’ingressos.
Per tercer any consecutiu, el top-10 està integrat pels mateixos clubs, per bé que cinc dels deu primers han canviat de posició. El Reial Madrid i el Manchester United s’han intercanviat les primeres posicions, el Bayern de Munic s’ha situat en quart lloc, el Manchester City ha escalat fins a la cinquena posició i el Paris Saint-Germain s’ha classificat en sisè lloc.
Una altra xifra rècord són els ingressos combinats dels vint primers clubs, que per primera vegada superen els 7.000 milions d’euros, concretament, se situen en els 7.400 milions d’euros, després d’haver registrat un augment del 12 % respecte de l’any passat.
Quan es va publicar la Deloitte Football Money League per primera vegada a la temporada 1996-1997, el Manchester United encapçalava la taula d’ingressos amb 88 milions de lliures esterlines. Enguany, ha recuperat novament el primer lloc, després d’onze anys de domini espanyol, amb uns ingressos gairebé sis vegades més alts que els del 1997.
Al llarg d’aquestes vint edicions, han aparegut 42 equips diferents d’11 lligues d’arreu del món al top-20, però només 10 equips han aconseguit estar sempre presents en aquesta llista dels 20 millors, amb un domini dels clubs d’anglesos, francesos, alemanys i italians.
Bridges i Moor van explicar que Deloitte ha avaluat les diferents possibilitats que diversos clubs d’arreu del món tinguin una plaça a la Money League l’any 2030, i van assenyalar alguns dels KPI d’aquestes lligues com a punts de referència. Finalment, es van referir a l’ascens de la China Super League i als plans de desenvolupament del futbol a la Xina.
Tendències
Carlos Cantó (Lic&MBA 90), fundador de SPSG Consulting i col·laborador acadèmic del Departament de Direcció General i Estratègia d’ESADE, va analitzar la indústria de l’esport des del punt de vista de les noves tendències i la innovació. Concretament, es va referir a sis àrees: patrocini, monetització, espais, canals, innovació i propietat.
La inversió en patrocini ha augmentat un 4 % de mitjana anual els darrers cinc anys i s’estima que arribarà als 62.800 milions de dòlars enguany. Segons Cantó, per reeixir en aquest camp, cal dominar les tendències actuals, que consisteixen a tenir una visió de 360º, evitar l’estacionalitat, generar ingressos i diferenciar-se, així com tenir en compte la responsabilitat social, els drets de denominació, les sinergies i les associacions. ''A l’esport, és essencial fidelitzar, i per això és fonamental la satisfacció del client, però el repte és la monetització.'' En aquest sentit, Cantó va explicar el ''4-Ring Model'' per delimitar l’abast d’un esdeveniment esportiu, tant el dia del partit com abans i després: des de l’entorn més local on es produeix el partit fins a l’entorn global, al qual podem accedir gràcies a la tecnologia. ''En el futur, només l’1 % de la població veurà els esdeveniments esportius in situ; haurem de començar a pensar com adaptar l’esport a les noves tecnologies.''
El primer anell (1st ring) és l’escenari més icònic per als patrocinadors; tanmateix, aquests poden proporcionar experiències en un segon anell (2nd ring), que seria l’entorn, i continguts en el tercer (3rd ring), atès que la meitat de la població espanyola està mirant una segona pantalla mentre veu els esports per TV, de manera que el marc de referència canvia radicalment. I, finalment, hi ha el quart anell (4th ring), on conflueixen el món real i el virtual.
Carlos Cantó va finalitzar la seva presentació parlant de l’auge dels e-sports i com canviaran la nostra relació amb l’esport gràcies al 3D. Són molts els projectes de start-ups, acceleradores i hubs d’innovació que ja estan treballant en les seves possibilitats futures, com CityFootball, Fenway Sports Group, Bruin o IMG.
e-Sports
Ángel Echavarren (PAD 09), director de la Consultoria de Pràctiques de Joc de Deloitte Espanya, va parlar del present i del futur de l’esport electrònic, des de la perspectiva de la consultoria, i les seves oportunitats de negoci. El fenomen dels e-sports ha provocat la transició de simples competicions de videojocs entre amics a grans competicions que s’esdevenen en grans recintes esportius i són seguides per milions d’espectadors, des de la seva aparició amb la generació dels baby boomers fins a la generació Z. ''Quan era petit, pensava que jugar a videojocs era perdre el temps, però ara ja no'', va comentar Echavarren. L’any 2016, el sector dels e-sports va generar més de 600 milions de dòlars a escala global i algunes estimacions assenyalen que aquesta xifra serà de 1.500 milions de dòlars l’any 2019.
La cadena de valor d’aquests esports electrònics s’estructura a l’entorn de l’organització de lligues i torneigs entre jugadors i equips, esdeveniments de masses i lligues professionals i d’aficionats, impulsats per una infraestructura de difusió cada vegada més gran.
Segons Ángel Echavarren, l’única diferència entre els esports electrònics i els esports en general és que els primers no tenen, de moment, una regulació definida. ''Però presenten unes possibilitats infinites, ja que estem parlant d’un fenomen global que no té fronteres. Els e-sports es classifiquen entre FPS (first person shooter), MOBA (multiplayer online battle arena) Sports Games & Racing i RTS (real-time strategy), i conformen una indústria que situa al centre el client, però que compta amb equips, patrocinadors, organitzadors d’esdeveniments, empreses de telecomunicació, publicistes i programadors'', va explicar. I tot això són oportunitats de negoci per a desenvolupadors, distribuïdors, serveis professionals, etc.
''Per què els esports i les marques volen ser als e-sports?'', es va preguntar el ponent. ''Per arribar als millennials (entre els homes nord-americans de 21 a 35 anys, els e-sports són tan populars com el beisbol i l’hoquei sobre gel), els videojocs s’han convertit en un esport d’espectadors global i, si els e-sports aconsegueixen generar tants ingressos per fan com l’NBA, es multiplicaran per cinc'', va explicar.
Finalment, Fernando Pons, director de la Divisió de Negoci de l’Esport de Deloitte Espanya, va moderar un debat sobre els reptes que suposa per als clubs esportius la gestió de les big data i la segmentació dels públics, gràcies als avenços tecnològics, entre d’altres aspectes. En acabar, també hi va haver temps per al networking entre els assistents.
Programa
El Chapter ESADE Alumni Barcelona International es complau a convidar-te a aquesta xerrada i panell, titulada ''Tendències en la indústria esportiva des de la perspectiva de la consultoria: el futbol (el present) i els esports electrònics (el futur?)''. Per als clubs ESADE MBA Consulting Club i Sports Business Club del Full-Time MBA d’ESADE és un autèntic honor gaudir de la participació de Tim Bridges, consultor sènior de Deloitte Regne Unit; Ángel Echavarren (PAD 09), director de Consultoria de Pràctiques de Joc de Deloitte Espanya, i Carlos Cantó (Lic&MBA 90), fundador de SPSG Consulting i col·laborador acadèmic del Departament de Direcció General i Estratègia d'ESADE.
Deloitte és la firma de serveis professionals líder en el mercat de l’esport amb una divisió de negoci global especialitzada en la indústria esportiva dedicada a proporcionar el nivell de servei més alt en l’àmbit estratègic, comercial, financer, regulador, fiscal i de coneixements empresarials globals per ajudar els seus clients. L’informe de Deloitte Football Money League és un dels informes de consultoria més prestigiosos i valorats en la indústria esportiva. La consultoria segueix sent molt important en la indústria de l’esport i SPSG proporciona serveis de consultoria (des del ''pensament'' fins a l’''execució'') en els àmbits del patrocini, la col·laboració i l’esport.
En aquesta sessió, abordarem les qüestions següents:
- L’informe de Deloitte Football Money League 2017.
- Una descripció general de les principals tendències de negoci en l’àmbit dels esports.
- El present i el futur de l’esport electrònic des de la perspectiva de la consultoria.
- Els ponents respondran les preguntes del moderador, Fernando Pons (líder de Deloitte Espanya de la divisió de negoci d’Esports) sobre les tendències en el negoci de l’esport des de la perspectiva de la consultoria.
Després de la sessió tindrà lloc un esdeveniment de networking organitzat pel Chapter ESADE Alumni Barcelona International i els clubs ESADE MBA Consulting Club i Sports Business Club.
Reserva’t la data i registra-t’hi per reservar el teu seient. Les places són limitades a 70 persones, de manera que inscriu-t’hi com més aviat millor!
Import:
Socis i convidats: gratuït
No socis: 40 euros
Els socis poden venir acompanyats d'un convidat.
No et perdis aquest esdeveniment seguit d’un còctel de networking!
Per a més informació:
chapterbcninternational@alumni.esade.edu
Idioma: Anglès
