CRÒNICA
Recordant el «cas Baqueira»
Joan Massons (Lic&MBA 66 / PhD 07), professor d’Economia, Finances i Comptabilitat de ESADE, va voler recordar el famós «cas Baqueira» –que analitzava amb els alumnes a les seves classes– durant una nova sessió del Programa de Continuïtat titulada «Una classe de finances sense examen», el proppassat 27 de juny.
L’auditori d’ESADEFORUM a Barcelona es va omplir d’antics alumnes que desitjaven recordar la seva època a ESADE i reviure l’anàlisi i les bromes del seu professor de Finances, recordant un cas que Massons va començar a estudiar l’any 1985 i que ho ha seguit fent fins al 2016: «He seleccionat una sèrie d’anys clau en la història de l’estació d’esquí aranesa i, després, hi he afegit els anys més recents, recollint l’impacte de la crisi general de l’any 2008 i l’efecte econòmic dels grans canvis que ha viscut», va comentar.
Joan Massons va recordar que Baqueira Beret és, per grandària, la segona estació de la serralada pirinenca; la primera és Grandvalira, a Andorra, que ofereix enguany 210 km de pistes abalisades, amb 66 remuntadors, mentre que Baqueira Beret n’ofereix 156, amb 35 remuntadors. «Les estacions pirinenques són petites, comparades amb les dels Alps, que poden arribar a tenir 600 km, o les que trobem a Àustria, amb 2.000 km esquiables». El professor Massons, gran amant del muntanyisme, va recuperar algunes de les preguntes que feia als alumnes durant el cas pràctic a classe, però les va respondre ell mateix i les va comparar amb els resultats de l’estació avui.
«Durant el primer període analitzat (entre 1985 i 2008), el ROE presenta una desigualtat notable en els valors, però es pot concloure que les rendibilitats eren baixes i venien condicionades per la inflació elevada de l’època», va comentar. Tanmateix, també van anar en contra dels resultats financers algunes sequeres, que van comportar pèrdues importants per a Baqueira, com la de l’any 1991. «Cal llegir les xifres amb atenció i amb modèstia. Així, quan estudiem el cas any per any, veiem que han pogut influir en el resultat la baixada dels tipus d’interès, la venda de terrenys o la meteorologia», va recordar Massons.
La passió per l’esquí
Un tema que sempre ha despertat l’interès del professor ha estat la política conservadora que han seguit els socis de Baqueira Beret, que en tot moment han defugit l’endeutament, molt conscients del risc que implica la neu.
Darrere del projecte, sempre hi ha hagut la il·lusió d’uns esquiadors vocacionals i el suport financer del Grup Catalana Occident. Segons Massons, si bé el panorama de l’accionariat ha canviat amb els anys (actualment, el grup assegurador en té l’11,73 % i Jesús Serra Farré, que gestiona l’estació, posseeix més del 50 % de les accions), el plantejament sempre ha estat molt conservador, amb una gran passió dels socis pel projecte de l’esquí i per la comarca aranesa.
A continuació, va explicar que els costos de l’estació són bàsicament de personal i d’amortització i que, si bé en personal no es pot estalviar, perquè això afectaria la seguretat, en l’amortització hi va haver una depreciació els primers anys que va afectar el ROE, però després es van anar adaptant a la realitat dels 15 anys que es preveuen a Europa per amortitzar una estació d’esquí.
D’altra banda, la rotació de l’actiu és pobra, perquè l’estació està molts mesos aturada, «encara que es pot treballar per millorar l’afluència d’usuaris entre setmana i millorar el resort estival», va opinar el ponent.
Durant la seva anàlisi, Massons també va destacar la importància d’incorporar-hi altres ingressos d’explotació (com els ingressos dels remuntadors, que a vegades han permès que no hi hagi pèrdues a Baqueira) i el paper de l’estació com a dinamitzadora econòmica de la Val d’Aran, la comarca amb la renda per càpita més alta de Catalunya durant anys. «El fenomen de l’esquí s’ha de protegir, perquè aporta riquesa a la comarca i els ingressos d’explotació hi són inherents, ja que les estacions que no hi han apostat han tingut mals resultats», va comentar.
Per la seva banda, Baqueira Beret ha acollit diverses activitats relacionades amb l’esquí, a través de societats filials com Hovasa (hotels), Viatges Baqueira Beret, Hoteles Nevados S.A., Sorpe Bonaigua S.A., etc.
Des de l’any 2008 fins al 2016, el nombre d’esquiadors que visiten l’estació no minva, malgrat la crisi, que s’està superant amb rendibilitats més altes que els anys anteriors. De fet, l’any 2016 la rendibilitat fou del 12,39 %, la qual cosa indica que va ser una temporada molt bona.
Programa
ESADE Alumni et convida a aquesta sessió del Programa de Continuïtat, titulada ''Una classe de finances sense examen'', a càrrec de Joan Massons (Lic&MBA 66 / PhD 07), professor titular del Departament d’Economia, Finances i Comptabilitat d’ESADE.
Aquesta classe, basada en el clàssic ''cas Baqueira'' del professor Massons, començarà en el punt en què vam deixar-ho fa uns anys, les conclusions de la nostra anàlisi i les principals bromes que corresponien al cas i a l’època.
A continuació veurem el present i el passat economicofinancer recent de Baqueira Beret per conèixer-ne l’evolució, especialment després de la crisi del 2008. Farem alguna al·lusió a Grandvalira dirigida per un antic alumne: Conrad Blanch, de l’Everest 85.
Properament et farem arribar el ''cas Baqueira'' perquè puguis refrescar la memòria abans de la sessió.
Joan Massons
Joan Massons és professor titular del Departament d’Economia, Finances i Comptabilitat d’ESADE, del què anteriorment va ser director. És Doctor en Administració i direcció d'empreses per ESADE - Universitat Ramon Llull, autor de diversos llibres i articles i és membre de diversos consells d'administració en qualitat de conseller independent, a més de consultor empresarial en anàlisis d'empreses i estratègia financera.
Els socis poden venir acompanyats d'un convidat.
T’hi esperem!
Accés a ESADE:
Amb transport públic: autobusos (22, 64, 78, 63 i 75), metro (L3 Maria Cristina) i FGC (L6 Reina Elisenda).
Amb cotxe: aparcament municipal de la xarxa B:SM al c/ de Marquès de Mulhacén, 51.
Per a més informació:
esadealumni@esade.edu
