El seu perfil personal i professional va ser irreprotxable, dedicat dia a dia, sense cap escletxa, fins a l'última gota d'energia, a la seva tasca acadèmica a Esade, on era un dels seus discrets pilars fonamentals.
Va impartir els seus coneixements econòmics, i l'exemple de la seva integritat personal, a successives generacions d'alumnes. Els seus amplis coneixements econòmics i socials van incorporar sempre la perspectiva de l'economia social de mercat, que havia adquirit al llarg de la seva formació doctoral germànica i de l'humanisme cristià.
El professor Eugenio Recio va ser mestre d'economistes i referent per als professors del Departament d'Economia i del conjunt del Claustre d'Esade.
Els seus innombrables treballs publicats, molt particularment el seu manual ‘Anàlisi de l'entorn econòmic de l'empresa’ va ser objecte de múltiples edicions, i va deixar una petjada indeleble entre els professors de l'àrea i els milers d'alumnes que van aprendre les relacions econòmiques a través de les seves pàgines i de la seva magistral presentació a les aules. El professor també va publicar profusament sobre relacions laborals, a partir del seu interès per la interacció dels "humans amb recursos" al si de les organitzacions i de les empreses.
"Per a mi, el professor Recio va ser un exponent del rigor acadèmic en el camp de l'economia. Intentava sempre distingir entre ciència i política. I ho aconseguia. Plantejava dilemes ètics de manera suau, només per a aquells que estiguessin atents als seus comentaris i els interessés. D'aquí una altra característica: el seu enorme respecte a l'“altre”… (sempre que mantingués també un pensament rigorós i coherent). I per a coherències la seva: la seva creença cristiana li va portar a una vida senzilla, més aviat austera (amb un Seat que crec recordar que era 650 verd, que sempre aparcava al carrer dels Cavallers i que li va durar moltíssims anys) i alhora compromesa amb una economia que, quan sortia del rigor científic i militava en idees polítiques —poques vegades—, ho feia a favor d'una economia social de mercat (el model alemany que tant admirava). Una economia que treballés per a totes les persones i amb la persona al centre.
Ell era un treballador incansable que cada dia seleccionava notícies de la premsa per comentar a classe de conjuntura econòmica i que traslladava d'un costat a un altre amb una cartera que era desproporcionadament gran per a les seves dimensions. A classe li anava més ràpid el cap que la llengua, la qual cosa li portava a haver de reformular part de les seves proposicions per permetre que els alumnes el seguíssim. (Haig de dir que el millor que li vaig escoltar a les seves classes no va ser en el camp de l'economia strictu sensu, sinó sobre història del pensament socioeconòmic amb el seu company i amic Antonio Marzal —tots dos havien estat jesuïtes—. Crec que l'únic que competia amb ells en qualitat de pensament i docència era Carles Comas).
Per a mi, el company i amic Eugenio va ser un de els referents professionals que he tingut dins i fora d'Esade. Persona dedicada a la seva professió, honest com poques persones he conegut. Estimava la seva professió, la seva vocació…, per tímid semblava poc afectiu però certament ho era. Una de les persones que he tingut al meu costat que més m'ha ajudat per la seva franquesa, dient-me sempre el que pensava, fins i tot el que a un director general no li agrada sentir. Sempre disposat a donar. un cop de mà. Recordo moltes frases i anècdotes seves que quedaran en el silenci perquè ell era, sobretot, una persona discreta que no li agradava figurar. Aquí ja hem dit molt des de la seva sensibilitat. Així que li respectarem una mica en els seus desitjos i manera de ser.
La seva filla Araceli em va comentar, l'endemà de la seva mort, que transmetés a “la gent d'Esade” que el seu pare va ser molt feliç treballant a Esade. Que poc se senten avui aquest tipus d'expressions! Només poden sortir d'aquell que ha aconseguit desenvolupar la seva vocació com a professor, d'acadèmic… i la seva contribució com a “institutional builder”: aquell professor que no solament és bo en el que fa, sinó que és capaç de construir institució, comunitat acadèmica, projecte humà amb el qual comprometre's conjuntament amb els seus companys i companyes.
Si ell va ser feliç treballant a Esade, d'altres vam ser feliços de ser els seus col·legues, amics i de treballar amb ell. Al cel sigui".
Profesor Carlos Losada Marrodán
Alumne del professor Recio (1976-1979)
Company de claustre (1988-1992 y 2000-2022)
Department of Strategy and General Management
Esade
