Castellà
CRÒNICA
Debat sobre la reputació a internet i a les xarxes socials, basat en Black Mirror
ESADE Alumni va organitzar una nova sessió, titulada «Black Mirror a debat: xarxes socials i reputació online», a partir de l'anàlisi del primer capítol de la tercera temporada de la sèrie Black Mirror. Hi van participar Javier Coromina, director de Serveis de Màrqueting i Comunicació de Nutrexpa; Gina Tost, periodista especialitzada en tecnologia; Alejandro Lorenzo, cofundador i key account manager d’El Tenedor; María José Cayuela (PMD 07/DEC 04), influencer i fundadora de The Blogs Family; Franc Carreras, col·laborador acadèmic del Departament de Direcció de Màrqueting d’ESADE, i Sara Pastor (Lic&MBA 05), directora general d’Adara i membre de la Junta del Club Digital Business & ICT ESADE Alumni.
Ara té més importància un comentari digital negatiu que una valoració positiva. «Les opinions sempre han tingut molta influència, però ara són decisives en molts negocis, perquè qualsevol usuari pot compartir una experiència», va comentar Alejandro Lorenzo. Abans, tot depenia dels comentaris dels experts a l’hora de determinar la qualitat d'un producte o d’un servei, però ara qualsevol persona amb accés a internet pot expressar la seva opinió sobre aquest tema. Per això, Lorenzo va insistir que «és fonamental esmerçar temps a analitzar les opinions, perquè et donen l’oportunitat de veure què estàs fent bé i d’intentar solucionar qualsevol problema».
«Tot es mou en funció de les estrelles que pot tenir un producte», va assenyalar Coromina, que veu com es mesura la reputació de qualsevol servei amb un sol clic. I és que, quan baixem una aplicació, podem veure quantes estrelles té, cosa que indica la satisfacció dels usuaris. «Quan veus que una app té tan sols 3 estrelles sobre 5 –que, en el fons, és una bona nota–, ja no la descarregues», va afegir Tost. I és que els usuaris donen molta importància a les crítiques perquè, segons dades d'estadístiques, un lector mira entre 10 i 15 opinions, de mitjana.
Aquesta pressió també s'està donant al món dels influencers. «Ens estan qualificant en tot moment», va explicar María José Cayuela. «En el sector dels bloguers, segons l’engagement i l'abast que tinguis entre els teus seguidors, a les llistes dels esdeveniments t’indiquen un preu o bé et conviden. Depenem d'uns algorismes que ens obliguen a tenir molta interacció. És una lluita constant entre els algorismes i les persones.»
El problema, segons Carreras, és que no es pot deixar d'estar a les xarxes socials i, a més, el mercat se n'aprofita. «Sempre anteposem la practicitat i l'economia, i la reflexió ètica que hi ha darrere de la reputació a internet costa molt d’aplicar-la», va comentar Corominas.
Per la seva banda, Cayuela va explicar que tot el que fem deixa rastre: «Per aquest motiu, no tan sols hem de deixar comentaris negatius a les xarxes, sinó que també hi hem de dir, sobretot, el que ens sembla satisfactori. És important recordar que la reputació a internet es construeix a través de les percepcions dels altres.»
Segons Tost, tot depèn de l'ús massiu que fa l'usuari de les xarxes socials. En aquest sentit, caldria una educació digital per corregir els errors que es cometen a la xarxa. Cayuela va subratllar que, per a la «generació Like» –els nens de 12 anys–, és important la popularitat a les xarxes socials i que un “M’agrada pot determinar una amistat. En canvi, per a les persones adultes qualsevol imatge a la xarxa pot ser una modificació de la conducta real. Coromina va insistir que «molts polítics governen a cop de tuit», i una cosa semblant passa amb les contractacions que fan els departaments de recursos humans de les empreses. Moltes miren com és la persona a les seves xarxes socials, i no totes aquestes dades són fiables. Segons Lorenzo, «cal anar amb compte, perquè cada canal té la seva funcionalitat».
