Vés al contingut

'Els primers 150 dies de l'Administració Trump: checks & balances', amb el professor F. Xavier Mena

Programa de continuidad | Castellà

13juny 2017 de 19:30h a 21:00h

CRÒNICA

Trump i els checks & balances en els primers mesos del seu mandat

Durant una nova sessió del Programa de Continuïtat d’ESADE, a càrrec de Francesc Xavier Mena, s’han analitzat els primers 150 dies de Donald Trump al capdavant del govern dels Estats Units i com les seves decisions han topat amb els checks & balances institucionals.

El 8 de novembre de 2016, Donald Trump, un outsider del Partit Republicà, va guanyar les eleccions a la presidència dels Estats Units. Des de llavors, s’ha dedicat a desplaçar alguns elements característics de l’Administració Obama i a replantejar part de l’estratègia dels Estats Units al món, tractant de portar les organitzacions internacionals a la bilateralitat. Partint d’aquest punt, Xavier Mena ha anat comparant algunes promeses electorals de Trump amb els objectius que ha assolit fins ara i els checks & balances amb què s’ha topat.

Comerç internacional i globalització


De tots els temes tractats, el de les relacions comercials exteriors ha estat el que el professor Mena ha analitzat més perquè s’ha referit a les relacions comercials que els Estats Units tenen amb la resta del món. Primer ha parlat del NAFTA, un tractat de lliure comerç que Trump vol renegociar, imposant un aranzel del 35 % a les importacions mexicanes, sobretot les de la indústria de l’automòbil. L’objectiu és que el que es consumeixi als Estats Units s’hagi fabricat als Estats Units, perquè la seva balança de pagaments no sigui tan deficitària.

Aquests plans xoquen amb la realitat de la indústria de l’automòbil, que des que el NAFTA va entrar en vigor l’any 1994 ha deslocalitzat part de la seva indústria. Repatriar ara l’activitat implicaria per al sector deixar de ser competitiu. I així ho va manifestar a Trump durant una reunió pocs dies després que prengués possessió del càrrec.

«La resposta de Tim Cook va ser molt clara quan Trump va amenaçar d’imposar un aranzel del 45 % als productes d’Apple muntats a la Xina: ''Apple i jo ens farem canadencs.'' No oblidem que Apple és l’empresa amb més capitalització borsària als Estats Units. I aquesta mateixa resposta la podrien donar totes les empreses», ha assegurat Mena.

Mèxic i la Xina


Els països que s’han vist amenaçats amb aranzels als seus productes per part dels Estats Units han contraatacat amb possibles represàlies. Per exemple, Mèxic és el principal mercat de destinació dels productes agrícoles i ramaders nord-americans. I la Xina és el principal mercat potencial del primer productor agrícola del món i un dels més importants productors de carn. D’altra banda, Trump va anunciar que deportaria 11 milions d’indocumentats, sense tenir en compte que entre el 50 % i el 70 % dels empleats al camp nord-americà són llatinoamericans, molts d’ells indocumentats, de manera que els agricultors i els ramaders nord-americans han traslladat a Trump la seva inquietud per les conseqüències que aquesta mesura pugui tenir.

Tanmateix, l’objectiu fonamental de Trump és la Xina. El seu argument és que cal frenar els xinesos perquè competeixen amb avantatge: abusen dels treballadors, manipulen el tipus de canvi, no respecten el dret de la propietat intel·lectual, etc. Durant una cimera entre Donald Trump i Xi Jinping, el president nord-americà va anunciar uns aranzels del 45 % als productes xinesos. La Xina va advertir que, si fos el cas, respondrien venent massivament la cartera de Treasury view que té la reserva de divises xinesa. La Xina és, després del Japó, el país que té més Treasury view, unes emissions amb les quals els Estats Units han finançat els dèficits públics durant la crisi econòmica i financera dels darrers anys. I, si això succeís, afectaria de manera disruptiva els mercats de divises i l’economia global. ''Davant d’aquests arguments –un cas clar de checks & balances–, Trump s’ha oblidat de l’aranzel del 45 %'', ha assenyalat Xavier Mena.

«Trump té una visió del món bastant tòpica i simple.» I ja s’ha enfrontat a molts col·lectius: no ha ratificat el TPP, l’acord comercial que va signar Obama, i ha frustrat un altre acord, el TTIP, amb la UE. La prohibició d’entrada a Estats Units dels nacionals d’alguns països musulmans ha estat contestada des de diversos àmbits: Silicon Valley, Hollywood, les universitats, la NBA, les companyies aèries, etc. «Aquest és altre cas de checks & balances. Els pares fundadors dels Estats Units van establir que, si un jutge federal dicta una sentència de suspensió d’una ordre executiva del president, aquesta ordre executiva no s’aplica. Ja veurem on arriba això, però de moment avui l’ordre està suspesa.»

Política energètica

Els Estats Units busquen de ser autosuficients en hidrocarburs. Respecte al gas, ja ho han aconseguit: no importen gas, sinó que n’exporten. I, respecte al petroli, van camí d’aconseguir-ho. De fet, als pressupostos presentats al Congrés, figura la venda de la meitat de les reserves estratègiques de petroli.

Trump s’ha mostrat partidari del fracking, ha aprovat els oleoductes que Obama no va autoritzar i ha obert exploracions arreu: a l’Àrtic, a Alaska, als parcs nacionals… També ha derogat la normativa mediambiental i s’ha desvinculat de l’Acord de París sobre el canvi climàtic.

Durant la conferència, també s’han analitzat altres polítiques de Trump, com la pressupostària, amb un programa intensiu d’inversions en infraestructures, una reforma fiscal i la derogació de l’ObamaCare; la política monetària, amb una lenta pujada dels tipus d’interès, i la política reguladora, amb una desregulació excessiva.

En resum, F. Xavier Mena considera que Trump sí que s’estarà els quatre anys al capdavant del govern dels Estats Units, però que hi continuaran havent dimissions com les que s’han produït darrerament, perquè hi ha molts interessos en joc en aquesta Administració. «Trump ha hagut de canviar moltes de les seves promeses electorals perquè s’ha topat amb la realitat», ha conclòs.

I ha acabat la conferència amb uns breus apunts sobre el Brexit i l’economia espanyola. Respecte de la sortida del Regne Unit de la UE, ha exposat les claus d’una negociació de dos anys prorrogables, que ara acaba de començar, i s’ha referit a la complicada posició en què es troba Theresa May després del resultat de les eleccions del proppassat 8 de juny per encarar aquesta negociació de 750 tractats. I ha proporcionat una dada: el 50 % de les importacions i de les exportacions britàniques són amb la UE.

Respecte a Espanya, Mena ha afirmat que és una economia al marge del món, en què les inversions i la construcció estan disparades, que compta amb una balança de pagaments extraordinària i en què l’arribada de turistes bat rècords. Té problemes amb els comptes públics i amb l’atur –atès que l’ocupació que crea és de salaris baixos que no aporten diners a la guardiola pública–, i la taxa de morositat dels bancs és molt elevada.

 

 

Programa

ESADE Alumni
et convida a aquesta sessió del Programa de Continuïtat, titulada ''Els primers 150 dies de l’Administració Trump: checks & balances'', a càrrec de Francesc Xavier Mena, catedràtic d’Economia de la Universitat Ramon Llull i professor ordinari d’ESADE.

El president Trump ha volgut aportar a la Casa Blanca un estil de gestió executiu, propi de les organitzacions i les empreses.

La presa de decisions des del despatx oval, signant ordres executives, s’ha trobat amb els checks & balances institucionals (Cambra de Representants, Senat, jutges federals), els lobbies i d’altres interessos afectats (Silicon Valley, indústria de l’automòbil, agricultors i ramaders, indústria turística, Hollywood, etc.), els anuncis de represàlies de tercers (la Xina, la Unió Europea), la realitat política internacional, etc.

La conferència analitzarà, des d’una perspectiva econòmica, la distància entre les promeses electorals i els objectius assolits pel president Trump durant els seus primers 150 dies a la Casa Blanca, en matèria de comerç internacional (NAFTA, TPP, TTIP), política energètica (mix, oleoductes, prospecció), política migratòria (mur, visats), política fiscal (dèficit i deute públic, reforma fiscal), política monetària (Reserva Federal, tipus d’interès, tipus de canvi del dòlar) i política reguladora (Dodd-Frank Act, mercat laboral).

La conferència també avaluarà les perspectives 2017-2018 per a l’economia mundial i europea a partir de l’Administració Trump als Estats Units i de les negociacions del Brexit a Europa.

 

 

F. Xavier Mena

Catedràtic d’Economia de la Universitat Ramon Llull. Doctor i llicenciat en Economia. Llicenciat en Dret. Professor ordinari d’ESADE, on ha estat director del Departament d’Economia, Finances i Comptabilitat, i director dels programes DAF (MSc). Professor visitant de diverses escoles de negocis i universitats (CEIBS-Xangai, etc.). Ha estat president de la Fundació Xavier de la Companyia de Jesús. Ha estat investigador (FPI) de la Direcció General de Política Científica, membre del Comitè d’Avaluació de la Community of European Management Schools (CEMS), membre del consell editorial de diverses revistes acadèmiques, vocal del Grup d’Experts sobre Competitivitat Industrial, membre de la Junta de Govern del Col·legi d’Economistes, vocal d’Eurostat, codirector dels programes ‘Phare’ de la Unió Europea als països de l’Est i president de la International Conference on Euro-India Economic Relationship (Nova Delhi, Índia).

En l’àmbit professional, ha estat director de Consultur (Grup Editur), economista de la Direcció General de Programació Econòmica i del Departament de Sistemes i Control del Banc Sabadell, assessor de private equity d’Ardian Investment (Londres i París) i vocal de diversos consells d’administració. Ha prestat serveis professionals de consultoria i ha desenvolupat projectes encarregats per empreses i organismes internacionals en 48 països, per a sectors tan diversos com l’energia, el turisme, les infraestructures, el sistema financer i els serveis socials.

En l’àmbit públic, ha estat conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya (2010-2012), president d’ACC1Ó (agència pública per a la competitivitat empresarial), president del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), president de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), president de l’Agència Catalana de Turisme (ACT), president del Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM) i del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC).

 



T’hi esperem!


Per a més informació:

ignacio.ramon@esade.edu