Conferencia | Castellà
Acte passat
CRÒNICA
Les diverses crisis simultànies que afronta la Unió Europea (UE), que n’amenacen tant l’estabilitat política, econòmica i social, com el procés d’integració, susciten posicions i actituds molt diferents entre els seus estats membres. L’únic punt de trobada entre ells sembla que és la percepció que la UE és ineficaç a l’hora de donar resposta als grans reptes que se li plantegen avui. ''En el passat, la UE era un espai polític capaç de conciliar les divergències, mitjançant trade-offs (acords de conveniència mútua), que en van impulsar el procés d’unificació'', ha assenyalat Miguel Poiares Maduro, exministre adjunt al Primer Ministre de Portugal, catedràtic de Dret de la UE a l’Institut Universitari Europeu (EUI) de Florència i professor visitant de la Yale Law School, en una nova sessió del cicle 'Big Challenges' de debat social d’ESADE, en què també ha participat José M. de Areilza, professor d’ESADE Law School i titular de la Càtedra Jean Monnet-ESADE. ''La 'ironia' amb què ens trobem ara'', ha afegit Maduro, ''és que la crisi torna a posar en dubte l’eficàcia de les nostres institucions comunes, i aquesta ineficàcia és deguda justament a la incapacitat dels estats membres de conciliar les seves diferències polítiques''.
Segons el catedràtic portuguès, en les ''condicions actuals de funcionament de la política'', es produeix ''un cercle viciós o un desajust entre la política nacional i l’europea'': ''el dèficit democràtic europeu és, de fet, un dèficit a escala nacional'', atès que ''les comunitats polítiques de cada estat membre continuen funcionant com si no fóssim altament interdependents''. ''La idea que podem funcionar per nosaltres mateixos és un artifici, una manipulació que funciona per la lògica de la contraposició.'' ''El que mou molt sovint la política nacional –la crítica al procés d’integració europea i a les seves institucions– és, justament, el que fa més ineficaç el funcionament de la UE'', ha assenyalat.
La paradoxa del Brexit
''Les desigualtats i el malestar que han copsat els ciutadans britànics no són només conseqüència de la seva pertinença a la Unió Europea, sinó del fenomen global de la interdependència econòmica i política, que existeix tant a dins de la UE com a fora'', ha apuntat Maduro. No obstant això, ''la postura que defensa Theresa May amb relació al Brexit es basa, paradoxalment, en la intenció d’estar més oberts al món, de ser més globals i interdependents'', ha afegit. Tanmateix, amb ella ''perdran la seva eina més útil, la que els permet actuar i regular les conseqüències derivades d’aquesta interdependència'', ha advertit. De fet, ''a la reunió que Theresa May ha tingut recentment amb Donald Trump, malgrat la retòrica política, ja s’ha vist que el Regne Unit està en una posició molt més feble que els Estats Units'', ha assenyalat.
Tanmateix, ''no té cap sentit intentar ara castigar els ciutadans britànics per la seva decisió, que han adoptat seguint un procediment democràtic'', ha opinat José M. de Areilza. En aquest sentit, Miguel Poiares Maduro ha afegit que convé ''assolir un equilibri entre el principi de no-sanció i un escenari de free-riding, amb el qual el Regne Unit sortiria beneficiat del Brexit sense tenir en compte les conseqüències que aquest fet tindria per a la UE, atès que això obriria una porta a la seva desintegració''. També ha destacat la importància que ''tant en la negociació de sortida com en la del nou acord entre el Regne Unit i la Unió Europea es procurin garantir els drets i se cerqui un acord avantatjós per a ambdues parts''. ''Una possibilitat seria que la UE oferís al Regne Unit un dels models de relació ja existents, com el que té amb el Canadà o amb Suïssa'', ha apuntat Maduro.
Per la seva banda, Areilza ha defensat que ''el procés d’integració no s’ha d’aturar, especialment pel que fa el desenvolupament de la zona euro''. ''La UE és valedora d’una economia internacional oberta i d’unes institucions multilaterals, i ha de ser un actor decisiu davant les amenaces a la seguretat global; per tot això, cal treballar per reforçar el funcionament de la democràcia a escala europea.''
L''antídot' de Trump
''La figura de Trump, tan disruptiva i caòtica –una barreja de soroll i fúria, parafrasejant Shakespeare–, podria esperonar els populismes però, alhora, convertir-se en un antídot contra ells'', ha assenyalat José M. de Areilza. En això ha coincidit Maduro, que considera que ''Trump pot fer molt de mal a Europa, però també pot ser una oportunitat''. ''La narrativa i la justificació històrica de la Unió Europea es fonamenten en les idees d’estabilitat, seguretat i prosperitat, molt necessàries a mitjan segle XX, però que ara han quedat diluïdes pels avenços del procés de convergència econòmica.'' ''Si aquests valors tornen a estar en perill, és possible que els ciutadans europeus, inclosos els més euroescèptics, recobrin la consciència del valor que té la seva pertinença a la UE.''
Quin tipus de lideratge necessita la UE?
Segons Areilza, ''la Unió Europea és un dels grans invents polítics de la història'', però ''no ha sabut reinventar-se els darrers temps''. Per això, ara cal ''rellançar l’europeisme'', fent ''un exercici d’autocrítica'' per part dels dirigents europeus, per tal d'''evitar una nova versió del despotisme il·lustrat'' i aconseguir construir ''una UE dels ciutadans''. Per la seva banda, Maduro ha assenyalat que cal treballar a favor d'''una política europea que sigui percebuda com una font d’incentius positius, i no com un exercici disciplinari i coercitiu per als estats membres''.
Finalment, Maduro ha destacat que els grans líders tenen ''la capacitat de fer coses que primer resulten impopulars, però després funcionen''. I ha reconegut que alguna cosa ha canviat en la política i que ''la immediatesa que imposen les xarxes socials està transformant dràsticament els ritmes de la comunicació política''. Per això, ha insistit en la ''necessitat de crear nous espais d’intermediació i de racionalització política''.
A manera de conclusió, José M. de Areilza ha reconegut que la Unió Europea necessita ''no tant líders dramàtics o heroics, sinó més aviat institucions més transparents, més eficaces i que sàpiguen rendir comptes''.
Programa
Nova sessió de Big Challenges, a iniciativa de debat social d'’ESADE i ESADE Alumni, amb la col·laboració de la Càtedra Jean Monnet-ESADE.
En aquest debat, s’exposarà la situació actual de la integració europea, que afronta diverses crisis alhora, per bé que continua essent el millor invent polític del nostre temps. Davant l’amenaça de desintegració provocada per la sortida anunciada del Regne Unit de la UE –el Brexit–, es plantejaran principalment les noves maneres i propostes per rellançar el procés d’unificació econòmica i política d’Europa.
Des d’aquesta perspectiva, els dos ponents tractaran de la situació de la zona euro, dels processos electorals que tindran lloc enguany als Països Baixos, França, Itàlia i Portugal, de la crisi de refugiats i del gir nacionalista i proteccionista de la nova Administració Trump als Estats Units.
Benvinguda institucional:
Enrique Verdeguer, director d'ESADE Madrid
Introducció:
José M. de Areilza, professor ordinari d’ESADE i titular de la Càtedra Jean Monnet-ESADE
Diàleg entre:
Miguel Poiares Maduro, catedràtic de Dret de la UE de l’Institut Universitari Europeu de Florència i professor visitant de la Yale Law School. Ha estat advocat general del Tribunal de Justícia de la UE i, recentment, ministre adjunt al primer ministre de Portugal. És autor de molts treballs acadèmics sobre constitucionalisme europeu i global, i un dels analistes sobre integració europea més lúcids i reconeguts del continent.
José M. de Areilza, professor ordinari d’ESADE i titular de la Càtedra Jean Monnet-ESADE. Doctor en Dret per la Universitat de Harvard i professor visitant de la Chatham House de Londres. Ha estat assessor d’afers europeus del Gabinet del President del Govern d’Espanya. L’any 2014, va publicar el llibre Poder y derecho en la UE (Civitas).
La inscripció és gratuïta i les places limitades. Cal confirmar l'assistència a través del link d' INSCRIPCIÓ
Segueix i participa l'acte via Twitter a través del hashtag #BigChallenges
Per a més informació:
María Luisa Gárate
marialuisa.garate@esade.edu
Tel: 91 359 77 14
www.esade.edu
| Amb la col·laboració de: | |
 |
