Vés al contingut

CRÒNICA


Conferència sobre el lideratge de la innovació i la disrupció

ESADE Alumni va organitzar una conferència a càrrec d’Andrés Raya, codirector del Programa de Lideratge de Persones i Gestió d’Equips d’ESADE, sobre la importància del lideratge de la innovació i la disrupció en les etapes d’automatització.


Nikolai Kondràtiev fou el primer a definir els diferents cicles llargs de l’economia al llarg del temps. L’última fase que l’economista rus va destacar és la cinquena: la de les TIC i la introducció d’internet (des dels anys vuitanta fins avui). No és estrany pensar que hi ha una fase posterior, un sisè cicle, encara que no se sap exactament com es concreta: «Abans es relacionava amb temes de nanotecnologia, biotecnologia i producció energètica. Ara s’acosta més a la intel·ligència artificial i la digitalització», va afirmar Andrés Raya.

Per bé que el tema de l’automatització de processos preocupa, en part, el ponent es va mostrar optimista davant l’oportunitat de resoldre temes tan complexos com, per exemple, l’escassetat de recursos. Avenços com la intel·ligència artificial transformen tot el panorama industrial: «L’any 2027, almenys el 30 % de les activitats del 60 % dels treballadors seran automatitzades, i això ens afectarà a tots», va advertir Raya.

Les empreses tenen la funció d’adaptar-se a aquesta nova realitat fent un canvi en la gestió i en la manera de liderar l’empresa. El ponent va proposar quatre premisses per a la seva adequació, de quals almenys dues s’han de complir obligatòriament:

1. Capacitat de formular noves maniobres a partir de reduir la velocitat, reconfirmar i modular l’estratègia existent.
2. Informar-se i percebre els canvis de l’entorn. Transmetre les dades recopilades al conjunt de l’organització perquè aquesta generi una reacció.
3. Crear prototips i anar provant estratègies. Canviar el plantejament tradicional del fracàs com quelcom negatiu: fomentar la idea que els errors serveixen per millorar.
4. Implementar els canvis que tinguin moltes probabilitats d’èxit.

Un dels errors habituals de les empreses tradicionals és interpretar-se de manera individualitzada i anar amb la idea de primer llançar projectes i després perseguir-los. Raya es fa aquest plantejament: «Què passa si la nova estratègia topa amb els models culturals d’organització?»

S’ha de concebre l’empresa com una organització i aprofitar les habilitats específiques de cada persona per generar una millora. Parlem de l’eina de gestionar els canvis, d’una transformació cultural de l’empresa per comprendre la situació, crear un equip i conformar una estratègia conjunta. «El 50 % del procés s’inicia abans de l’actuació. És més important el camí que cal seguir que si arribem o no a la meta. Les empreses tradicionals tendeixen centrar-se en excés en l’àmbit de l’actuació, però cal tenir en compte que, si l’alineació es fa bé, l’actuació surt sola», va afirmar l’expert.

Per aconseguir una organització ben fonamentada, cal un mínim d’un 60 % de persones que promoguin el canvi o hi ajudin, però sempre existeix un percentatge de resistents al projecte. Perquè aquests deixin de resistir-s’hi, existeixen diferents dinàmiques, com ara l’storytelling (complementar la informació amb les emocions) o la ludificació (estratègia d’empresa basada en el joc, amb recompenses i dinàmiques de flux).

Amb aquesta actuació, l’empresa canvia la seva estructura jeràrquica i forma nous operadors, destinats a explorar, buscar i gestionar noves realitats, i explotadors que permetin que la nova estratègia sigui una realitat.

Un altre canvi promogut per la nova etapa de digitalització és la metodologia i la gestió de projectes: les empreses estan encarregades de crear prototips, fer fases i que el guany sigui superior al dany. «Abans, quan teníem l’abast, pensàvem en el temps i els diners per aconseguir-ho. Ara es proposa el contrari: analitzar el temps i els diners i, a partir d’aquí, definir un abast», va comentar Raya.

Totes les metodologies tenen alguns elements en comú. Són els anomenats projectes agile, que es caracteritzen per:

- La interacció entre les persones: es creen grups de persones de diferents departaments i se les apodera perquè duguin a terme un projecte concret.
- La comunicació directa amb el client, més que la negociació d’un contracte.
- L’autoorganització per respondre al canvi: presa de decisions conjunta.

Cada vegada més, les empreses aposten pel lideratge del govern de la xarxa com a model col·laboratiu, pel qual els diferents actors d’un grup comparteixen coneixements i posen idees en comú per desenvolupar un pla estratègic. «Un dels elements més importants és funcionar sobre la base de la influència: primer has de donar per després poder rebre. La generositat és una mesura per generar confiança i tenir més nivell d’influència», va explicar Andrés Raya.

Hem de tenir en compte que els errors només depenen de la responsabilitat de qui actua. El fracàs ens serveix per avaluar possibles errors i resoldre els problemes i aplicar eines que ajudin a millorar el procés per tal d’assolir l’èxit. No es tracta de cercar una solució permanent, sinó de superar els obstacles que se’ns presenten dia a dia.

Andrés Raya va concloure la conferència amb una metàfora: «Fosbury va inventar el salt d’altura d’esquena, però no ho hauria fet si abans a algú no se li hagués acudit posar un matalàs d’escuma perquè pogués esmorteir la caiguda. Les empreses s’han d’encarregar de posar aquest “matalàs d’escuma” per atrevir-se a saltar cap als nous reptes que ens proposa la realitat tecnificada».





Aquest Programa de continuïtat utilitza la metodologia Student First. És imprescindible i obligatori llegir la documentació prèviament.

ESADE Alumni et convida a aquesta sessió del Programa de continuïtat, titulada “Liderar la innovació i la disrupció. De quina manera el lideratge pot facilitar la gestió de la nova realitat”, a càrrec d’Andrés Raya (MBA 89), col·laborador acadèmic del Departament de Direcció de Persones i Organització d’ESADE, i director del Programa PARTNERS.

Vivim uns moments especials, una nova normalitat en la qual la velocitat del canvi i la seva intensitat són un territori ignot. L’increment de productivitat que s’espera de l’automatització i de la intel·ligència artificial assolirà uns nivells que la humanitat no ha conegut mai fins ara. Potser només és comparable al que va representar el pas de la societat paleolítica a la neolítica ara fa entre 8.000 i 12.000 anys. La disrupció en l’entorn i en els models de negoci, juntament amb l’automatització de la majoria dels llocs de treball, ens posa davant d’un escenari de canvi molt interessant i reptador.

En aquest context, ens preguntem: el lideratge i la gestió de persones poden aportar alguna cosa, tant des del punt de vista organitzatiu com personal, més enllà de la necessitat evident d’adaptació i de la conveniència d’una actitud positiva, proactiva i resilient?

Clarament, sí.

Conceptes i eines com l’organització dual de Kotter, la gestió del canvi com a procés continu, les competències digitals, la ludificació, l’storytelling o el nou marc mental del lideratge estan facilitant l’adopció de tots aquests canvis, millorant l’actitud i l’aptitud de les persones en tot aquest procés i preparant-nos millor per a un entorn incert i esperançador.

L’organització de la sessió adopta el format d’una “classe invertida”. Se subministren una sèrie de materials que es recomana haver treballat abans de la sessió, en la qual s’integraran els continguts i es resoldran els dubtes existents. Andrés Raya

L’any 1989, va iniciar la seva col·laboració amb ESADE com a col·laborador acadèmic. Ha estat director general i vicepresident de Tiendas Diesel España i GUESS a Espanya, França i Portugal; i managing director del Grupo Pyrenees.

Des de 2015, és director acadèmic i coordinador dels programes de Corporate MBA d’ESADE Executive Education.

Des de 2012, és director acadèmic dels Custom Programmes d’ESADE Executive Education i responsable del segment de partnership territorial i sectorial.

Des de 2004, és director del Programa de Lideratge de Persones i Gestió d'Equips d’ESADE Executive Education.

Ha dirigit projectes de consultoria institucional i ha participat en alguns dels majors projectes de canvi que s'han viscut a Espanya en sectors tan emblemàtics com el financer o l'assegurador.

És membre de consell d’administració d’empreses de sectors tan diversos com la recerca biomèdica, la medicina regenerativa, la distribució, la moda, les TIC, la logística avançada, etc.

Com a investigador, és cotitular de la patent núm. 201131906/4 “Procediment per preparar productes de teràpia cel·lular o enginyeria tissular”, en col·laboració amb el Banc de Sang i Teixits de Barcelona (25 de novembre de 2011).

Idioma: Castellà

Recursos d’aquest acte. Només socis!