La recerca i desenvolupament han estat, des de sempre, el motor que ha fet avançar la medicina. De fet, la recerca en Ciències de la Salut és la branca de la ciència que absorbeix més recursos econòmics, atès que parlem de la major preocupació de l’ésser humà: conservar la salut, curar malalties i salvar vides.
Probablement cap camp de la ciència ha avançat tant en els últims 100 anys com la medicina. En temps com els actuals, la recerca segueix al capdavant i tracta de ser una punta de llança per a evitar futures pandèmies i el col·lapse dels nostres sistemes sanitaris.
Els nostres antics alumnes també són al capdavant dels laboratoris de recerca.
David Badia (PDD 2008) és el gerent del l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC). La bioenginyeria és una gran esperança per a la medicina del segle XXI i l’IBEC és un instrument potent per poder aconseguir vèncer la COVID-19. David Badia, al capdavant de l’IBEC, se centra a facilitar que els laboratoris continuïn oberts i en ple rendiment. Han de donar la màxima seguretat perquè els seus investigadors puguin continuar fent la seva feina i garantir tant la coordinació amb altres laboratoris com la logística, perquè arribin les compres i els reactius, el material de protecció, etc.
Concretament, la bioenginyeria ens pot donar eines per trobar teràpies personalitzades, més efectives i eficients. No tothom sap que la SARS-CoV afecta els pulmons, els ronyons i d’altres òrgan del cos. A l’IBEC, la Dra. Núria Montserrat i el seu equip treballen a contrarellotge amb un consorci internacional que es dedica a fabricar mini-ronyons artificials i els infecta amb la SARS-CoV per conèixer el comportament del virus en aquest òrgan. Entendre aquest procés ens ajuda a pensar estratègies per evitar que el virus s’expandeixi i ens permet provar fàrmacs que puguin reduir la càrrega viral. Aquest coneixement permetrà traslladar immediatament els resultats que se n’obtinguin a la pràctica clínica amb pacients.
En aquesta línia, ja s’ha identificat un fàrmac capaç de bloquejar els efectes del virus i aquest avenç ha estat publicat a la prestigiosa revista Cell. En aquesta col·laboració, hi han participat el Karolinska Institutet de Suècia, l’Institute of Molecular Biotechnology de l’Acadèmia Austríaca de Ciència, el Life Science Institute (LSI) de la universitat canadenca de British Columbia i l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya. Una vegada s’ha vist que els resultats d’aquest primer estudi són prometedors, s’està organitzant un assaig clínic per poder testar aquest fàrmac en pacients que actualment estan patint la COVID-19.
El valor que aporta l’IBEC en aquest estudi és la capacitat de crear aquests mini-ronyons, uns organoides dissenyats amb tècniques de bioenginyeria que recullen la complexitat de l’òrgan real, cosa que permet desxifrar com la SARS-CoV interacciona amb les cèl·lules humanes del ronyó i les infecta, sense haver de dur a terme cap mena de recerca en animals.
En aquests moments en què el temps és or, poder crear aquestes estructures en 3D redueix dràsticament el temps que destinaríem a provar un nou medicament en els humans.
La tecnologia mèdica també és clau.
Alguns dels nostres antics alumnes del Club Operacions Esade Alumni estan impulsant el projecte del respirador Leitat1.
El respirador de campanya Leitat1 ha funcionat correctament en les primeres proves que se n’han fet amb pacients a l’UCI de l’Hospital Parc Taulí. Amb l’aprovació de l’Agència Espanyola del Medicament, l’objectiu actual és accelerar la producció i la distribució del respirador allà on es necessiti, tant dins com fora de les fronteres espanyoles.
El disseny del primer respirador de campanya va ser fruit de l’aliança entre el Consorci de la Zona Franca (CZFB), l’empresa HP i Leitat (Tecnio), juntament amb el CatSalut, a través del Consorci Sanitari de Terrassa (CST) i de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell.
El respirador ha estat millorat des del prototip inicial, mitjançant la incorporació de sensors volumètrics, sensors de pressió i alarmes d’oxigen, entre d’altres aspectes, per tal de facilitar-ne l’ús al personal sanitari i garantir-ne la funcionalitat durant un període de temps més llarg en la respiració assistida dels pacients greus amb coronavirus.
Es tracta d’un respirador robust i compacte, format per peces impreses en 3D amb la tecnologia d’HP Multi Jet Fusion (MJF) i dissenyat per a ser industrialment escalable, de manera que se’n pugui fer una producció diària de 50 unitats, a un cost deu vegades inferior al d’un respirador convencional.
El respirador Leitat1 (@respira_leitatX) ha rebut diferents contribucions, tant de particulars com d’empreses (entre les quals cal esmentar Cellnex i Almirall i el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), i els seus promotors estan coordinant diferents col·laboracions amb altres projectes similars, tant a escala nacional com internacional.
