Amb una experiència professional de més de 20 anys a diverses organitzacions, Javier Albouy és un advocat amb gran capacitat tècnica en dret IT i ciberseguretat i àmplies habilitats comercials. Va estudiar a Esade la llicenciatura i dos màsters. Però la seva trajectòria compta amb un esforç de superació afegit, ja que és una persona amb ceguera. Parlem amb ell sobre les seves experiències i aprenentatges vitals.
- En quin moment vas decidir que volies anar a la universitat per estudiar dret?
Vaig prendre aquesta decisió als 18 anys quan, després d'haver quedat cec a causa d'un càncer a la zona dels nervis òptics que va requerir radioteràpia, vaig constatar que no podia cursar estudis universitaris com ADE o enginyeria industrial, que a mi m'agradaven molt. A més, els meus pares em van assessorar sobre els avantatges que tindria el fet d'estudiar dret de cara al futur professional.
- Quins reptes va suposar per a tu estudiar la llicenciatura de dret i posteriorment el Màster de Dret de Tecnologies de la Informació?
Per a mi, el repte principal va ser estudiar fent servir altres mitjans diferents de l'escriptura en paper, com ho havia fet des de petit, i aprendre molt ràpidament a fer servir tecnologies d'informàtica i comunicació. També va ser un repte per a mi explicar als professors com podien concretar millor la seva explicació, que anaven complementant amb la pissarra (per exemple, a assignatures com comptabilitat o finances i a d'altres en què l'explicació es basava molt en esquemes o dibuixos a la pissarra).
- Per què vas escollir Esade i què significa per a tu? Com valores comptar amb una comunitat com Esade Alumni?
Vaig escollir Esade pel seu prestigi institucional com a entitat universitària i estant convençut de la qualitat dels continguts d'estudi i de la qualitat del professorat. Per a mi, Esade és una referència a la meva vida i formar part d'Esade Alumni implica seguir-hi connectat, també amb els antics alumnes, i obrir noves oportunitats de futur.
- Què han suposat les innovacions tecnològiques a la teva vida diària (com a eines de suport)?
Han estat un element clau per estudiar, per treballar i també en la meva vida privada o d'oci. Admiro la sensibilitat d'empreses com Apple, que ha concrentrat grans esforços per garantir la plena accessibilitat dels seus productes tecnològics; des de fa 14 anys utilitzo a ple rendiment un iPhone que he anat renovant successivament en les seves versions i que em permet fer-lo servir sense barreres amb el programari de veu Voice Over, i també, des de fa 6 anys, faig servir un Apple Watch.
- D'on neix la teva capacitat de superació?
Principalment, neix de la meva profunda fe cristiana, de la meva confiança infinita en Déu i, a més, crec que és un do o talent que Déu m'ha donat, i jo l'he posat en marxa i l'he anat desenvolupant.
- Què destacaries de la teva trajectòria professional fins ara i amb quin tipus de projectes t'identifiques?
Humilment, penso que el fet a destacar seria que tinc un perfil polivalent, intento potenciar els meus coneixements i competències o habilitats. M'agrada treballar en nous projectes que impliquen reptes. També destacaria la meva gran capacitat de concentració treballant. M'agradaria treballar en una empresa que tingui sensibilitat i aposti decididament per la diversitat de persones i inclusió a la seva organització.
- Quins somnis et queden per complir i com t'agradaria que fossin els anys vinents (professionalment parlant)?
Un somni per a mi és que les noves tecnologies, aplicades a l'àmbit de la medicina, aconsegueixin que persones com jo puguem recuperar la nostra capacitat visual (per exemple, a Alemanya s'estan desenvolupant unes ulleres biòniques que permeten a persones amb discapacitat visual poder tornar a veure en blanc i negre). Per suposat, que això sigui extensible a persones amb altres tipus de discapacitat física o sensorial.
"Un somni per a mi és que les noves tecnologies, aplicades a l'àmbit de la medicina, aconsegueixin que persones com jo puguem recuperar la nostra capacitat visual"
- Creus que les empreses són inclusives amb les persones amb discapacitat?
Crec que la nostra cultura està molt lluny de la dels països anglosaxons, que tenen molt més interioritzat el pensament que cada persona té capacitats diverses. La meva experiència professional durant els darrers 24 anys m'ha demostrat que, pel fet de ser cec, les persones t'etiqueten i pensen que potser no tens les capacitats òptimes per treballar a ple rendiment.
- Com penses que podem avançar en inclusió?
Crec que la clau és anar organitzant tallers o formacions sobre diversitat i inclusió, que incloguin activitats indoor i outdoor i que permetin eliminar els estereotips o etiquetes que les persones tenen quan han de treballar en equip amb una persona amb discapacitat física, sensorial o psíquica. L'any passat, al mes de juliol, a Esade vam organitzar un taller d'aquest tipus.
- Quina seria la teva recomanació per a altres persones amb dificultats? Què sents quan penses que la teva experiència pot inspirar altres persones?
La meva recomanació és que, quan s'incorporin a un nou projecte professional o empresa, dediquin un temps important a parlar amb el director d'equip o departament i amb la resta dels membres de l'equip a fi de conèixer-ne en detall les capacitats i quines tecnologies informàtiques i de comunicació fan servir per poder treballar a ple rendiment. D'aquesta manera aconseguiran que els seus companys d'equip confiïn en ell o ella i hi eliminin o no generin etiquetes.
