15 anys d’Esade Alumni Social
Han passat 15 anys. Fem un repàs del projecte Consultors Solidaris a través del testimoniatge d’alguns antics alumnes que hi han participat
Inmaculada Gómez (DGONG 15)
Vaig començar fa anys com a voluntària del tercer sector i va esdevenir la meva professió, però va arribar a ser una tasca aclaparadora. Per això, quan vaig conèixer el projecte d’Esade Alumni Solidari, el vaig veure com un punt de ruptura que m’ajudaria a veure’l des de fora. La meva participació, l’any passat, fou molt gratificant i ha fet que m’hagi enamorat de nou del món social que porto a dins; per això, torno a ser aquí!
Blanca Morueco (CG 14)
Vaig anar a un col·legi de monges on em van ensenyar valors com la generositat, compartir, veure la vida dels altres des d’una altra perspectiva. Participant en tot això, em sento com als meus orígens. Ajudar els altres perquè puguin dur a terme la seva il·lusió em sembla molt positiu.
Alfredo Dacal (PMD 11)
En arribar a l’ONG, em vaig trobar amb una empresa formada i molt professional que necessitava ajuda en aspectes concrets als quals no podien arribar per manca de recursos. Enguany he repetit l’experiència perquè, d’alguna manera, et fa sortir del teu entorn laboral. Molt sovint estem molt encasellats en la feina que fem i aquesta col·laboració et fa sortir i realitzar-te professionalment d’una altra manera.
Olivia Bosch (EMDB 16)
El que valoro més és l’aprenentatge. Aquesta col·laboració solidària és una nova manera de treballar, un model de negoci diferent i una manera de veure la vida diferent, i saps al 100% que aprendràs. Un dels valors que em mou més en l’àmbit professional és l’aprenentatge i amb aquesta experiència n’he adquirit
Rubén González (MBA 11)
M’hi vaig apuntar perquè el que més m’agrada a la vida és resoldre reptes. I aquí n’hi havia bastants, i això em donava l’oportunitat d’aportar-hi la meva experiència i les meves habilitats, que, encara que no eren moltes, es produïa aquest instant màgic de comprovar que el que a tu et sembla poc té molt impacte per a una ONG i beneficia un usuari final. A més, fas bona relació amb l’equip
Isabel Hernández (PMD 08)
Una de les grans satisfaccions d’aquest projecte és rebre notícies com la que m’han donat avui: la gerent de l’ONG amb qui vam treballar l’any passat m’ha esmentat i m’ha dit que el projecte que dissenyem per a ells està funcionant i va fenomenal. Aquests projectes generen impacte i tenen un valor transformador per a les organitzacions. Les persones del món de l’empresa hem de fer això perquè ells mai no podrien pagar un equip de consultors
Esther de Ocaña (DEF 04)
Vaig començar amb la primera edició a Barcelona i encara segueixo aquí. T’anima a continuar el fet de veure que el que generes serveix a les ONG; aquests projectes són molt valuosos per a elles
Ignacio Seijas (EMBA 17)
Valora molt positivament aquesta experiència:
“T’obre els ulls i t’ajuda a conèixer altres realitats. La pandèmia no ha fet més que multiplicar exponencialment la solitud com un dels grans problemes de la nostra societat. I el fet d’haver tingut l’experiència de col·laborar amb aquesta organització d’alguna manera m’ha servit per estar més identificat i sensibilitzat amb el problema.”
L’Ignacio assenyala que el programa Esade Alumni Social té una metodologia molt clara, fonamentada en tres pilars: conèixer i escoltar l’organització; fer una tasca de recerca per obtenir informació, i treballar en equip.
“Crec que, en un entorn de pandèmia, aquesta metodologia és més necessària que mai i es pot aplicar a totes les nostres tasques i relacions socials.”
Rocío Pérez (EMMV18)
“El treball col·laboratiu entre diversos professionals d’orígens i sectors diferents ha estat molt enriquidor. A més, a un nivell més personal, vull destacar la dedicació i la solidaritat dels voluntaris i de la resta de professionals de l’organització, que m’han resultat inspiradors. Parlar de solitud adquireix encara més importància en un entorn de pandèmia com l’actual. En un context en què la població cada vegada està més envellida i en què any rere any creix la proporció de llars unipersonals, em sembla que cal més proactivitat a l’hora d’abordar aquest problema. La conjuntura actual almenys ens posa en una posició millor per comprendre i empatitzar amb aquesta problemàtica, que ja és greu avui i que molt probablement serà un problema més gran en el futur.”
