eMagazine

De la consciència a l'acció: Òscar Camps i Pau Vidal SJ

El Club Inner Life and Leadership d'Esade Alumni va reunir dos de les veus més compromeses amb l'acció humanitària a les fronteres, Òscar Camps, fundador d'Open Arms, i el jesuïta Pau Vidal SJ, delegat dels Jesuïtes de Catalunya
Diálogo con Oscar Camps

D'una banda, Òscar Camps va compartir la seva experiència com a socorrista, empresari i fundador d'Open Arms, una organització que porta la solidaritat i la defensa de la vida a escala internacional per terra i per mar. D'altra banda, Pau Vidal SJ, delegat dels Jesuïtes de Catalunya, va aportar la seva trajectòria en camps de refugiats a Àfrica i Amèrica, on ha exercit un lideratge inspirat en la fe cristiana i la justícia social. Mònica Casabayó (LIC&MBA 99), professora titular del Departament de Màrqueting d'Esade, va moderar aquesta trobada que va connectar realitats aparentment distintes, però unides per la força de l'escolta interior, el compromís en l'acció i la capacitat d'inspirar altra gent.

La trobada, presentada per Esteve Mogas (Lic&MBA 88), professor associat del Departament de Direcció General i Estratègia d'Esade, va ser un "salt qualitatiu per centralitzar-se en l'acció": va confrontar les realitats de l'acció directa en el mar Mediterrani i la labor d'acompanyament en camps de refugiats, la qual cosa demostra que la justícia social requereix una connexió entre l'activisme i la institució. “Òscar i Pau són exemples de lideratges responsables amb la societat i autèntics amb les persones”, va comentar.

Esteve Mogas

La connexió, formació i consciència

Des de l'inici, el to de Camps va ser d'urgència davant una crisi que no s'atura: "Lamentablement, per als qui estem en la cooperació, en els drets humans i en la protecció de les vides dels més vulnerables en la mar els dies són molt semblants, força grisos".

Pau Vidal SJ, per part seva, va contrastar la seva experiència en camps com el de Kakuma (Kenya) —on el seu dia a dia era "acompanyar els dolors i les esperances dels meus germans i germanes refugiats"— amb el seu actual rol institucional. Per al jesuïta, tots dos mons han d'estar "ben connectats", una idea que Camps va elevar a principi ètic: "La formació sense consciència no serveix de res, és com un far sense llum, tu el pots veure, però no et guiarà enlloc... El mateix enginyer que pot fabricar un dron per matar persones, també pot fabricar un pont per connectar cultures". Mònica Casabayó, per part seva, va introduir en aquest punt la missió de l'escola de negocis: "El professorat d'Esade intenta transmetre els valors necessaris per transformar el món, no sols amb els coneixements i competències, sinó amb el desenvolupament de l'esperit crític i la part humana de cada alumne".

Oscar Camps

El moment clau del diàleg va ser la reflexió sobre el pas de la inacció a l'acció. Camps va relatar el seu "despertar" als 51 anys veient les imatges de pasteres que fugien de la guerra de Síria: "El sofà de casa no solament ens immobilitza, també ens aïlla". La seva decisió d'anar a Lesbos i el naixement d'Open Arms després de trobar-se amb una "comunitat" d'ajuda espontània va ser el seu exemple més potent: "Cal intentar-ho perquè mai se sap". 10 anys després, l'ONG ha rescatat 73 000 persones del mar.

Pau Vidal SJ va secundar aquesta idea, i va identificar l'obstacle en el sistema: "La trampa del sistema capitalista és que ens fa pensar que tot és molt complex i no pots fer res. Però sí que podem. Quan ens posem en marxa trobem la comunitat".

Tots dos van coincidir que la frustració es gestiona amb el treball, i que la motivació es manté tornant a l'origen humanista. "No parlem d'estadístiques, parlem de persones. En el moment en què deshumanitzem els altres, perdem la motivació d'ajudar. Hem de tornar a les històries, a les narracions humanistes", va insistir Pau.

Pau Vidal

 

La responsabilitat del present

El missatge a les noves generacions d'Esade va ser directe i sense concessions. Òscar Camps els va cridar a l'acció immediata: "Jo als més joves els diré una cosa que potser no els agrada: que ells no són el futur, són el present. No cal esperar als 51 anys com jo per aixecar-se del sofà...".

A més, el jesuïta va advertir sobre el perill d'una espiritualitat individualista, que s'ha integrat en la lògica del consum: "Si els productes de benestar no ens porten al germà, a la comunitat o fins i tot a la indignació, probablement hauríem de mirar-los amb sospita".

La trobada va concloure amb una reflexió d'Òscar Camps que "les persones sempre estan per sobre de les sigles que representen" i amb la clausura del professor del Departament de Societat, Política i Sostenibilitat d'Esade, Ferran Macipe, que va resumir el cicle de la inacció a l'acció: “Gràcies al testimoni del Pau i de l'Òscar hem reflexionat sobre la seqüència que va de l'escolta interior al descobriment del propòsit i d'aquí a l'acció. No és una ciència. Hi ha moltes maneres de fer el trajecte, diferents velocitats i molts detonants que ens poden portar a l'acció, a aixecar-nos del sofà, a apagar la pantalla. És difícil saber quan arribarà aquest moment, però el que és segur és que no estarem sols, hi haurà gent com nosaltres, amb la qual puguem fer comunitat”. Macipe va tancar l'acte amb un recordatori poètic: "Quan veiem als més vulnerables, quan els donem la mà, sovint a qui rescatem és a nosaltres mateixos".

 

Veure el vídeo complet de la sessió

Comparteix-ho

Posts relacionats